tornar

En un moment en què n'hi ha molts que marxen, alguns que no ho fan però ho aconsellen, d'altres que ho farien però no poden, nosaltres tornem.
Sí, 6 anys i 100.000 km més tard tornem a casa, perquè ha arribat l'hora, més enllà de contextos econòmics.
I ho fem contents i amb empenta. Il·lusionats pel nou projecte que encetem. Amb ganes d'empènyer una mica aquest país nostre que sembla encallat en el desànim.
Si les forces -de grat o per obligació- marxen, cal que n'arribin de noves i no s'hi val titllar-nos de bojos. Mireu-nos amb bons ulls: venim contents i us volem encomanar els ànims!

olivera

Ahir matí tenia neu damunt la capçada -la neu que havíem amagat a la maleta quan no ens deixava marxar fa dues setmanes.
Vista des de la finestra de casa els pares, enmig d'un món hostil, fa goig i llueix sota el sol que avui brilla però no escalfa.
És ferma i s'arrela amb força a la nostra terra aspra. Supera tenaçment les adversitats i no perd mai el verd de l'esperança.

pressa

Ja ho diuen que la pressa és mala companyia, i si es barreja amb l'esverament, encara més.
Res, el cotxe ratllat i abonyegat, i l'adaptador suís a casa. Sort que la biblioteca, que és lloc de calma, ho resitua tot.
També el bloc, avui que des de la distància, pensarem com, quan érem petites, avui, dia de sant Antoni Abat, després d'haver fet la broma de felicitar a tort i a dret --perquè a Sabadell avui és el dia dels "burros"--, el pare venia excepcionalment a recollir-nos a l'escola per córrer a veure la Passada i recollir uns caramels que eren més bons que els de la Cavalcada dels tres reis.

sabadellenca

Més d'un cop m'ha passat que, volent escriure una paraula que he sentit i dit mil cops, no l'he trobat recollida a cap diccionari. Ni tan sols, a vegades, a l'Alcover-Moll. D'aquí que avui m'hagi fet molta il·lusió llegir la referència de Màrius Serra als nostres particularismes.
Sí, sóc sabadellenca i per tant des de petita he menjat xurruques, estrep i petador. La meva àvia tota la vida ha anat tupera perquè és coixa des dels 13 anys i les cases sempre havien tingut el vàter a l'eixida.
I és que, si bé Pere Quart ho va dir molt clar, els vallesans sempre topem amb gent que no ens saben situar quan ens senten parlar. Ens fan lluny del Barcelonès obviant que, fins fa no gaire, Collserola era frontera.