Ara que és estiu, molts diem que ens n'anem de viatge. Però és cert? Podem dir del visitar llocs minuciosament planificat viatjar? Potser és més visitar que viatjar.
Des de la nostra torre d'ivori que ens permet moure'ns d'un lloc a l'altre lliurament i retornar després sense canviar gaire més en nosaltres que l'acumulació d'imatges, ens creiem qui sap què.
Però el viatge només és aquell que transforma, que arran de les dificultats, les incerteses i les descobertes genera aprenentatge i modifica d'arrel algunes conviccions.
Viatjar és deixar els orígens i fer rumb a mercè dels vents, escometre l'embat amb una única certesa: la del retorn.
Viatjar, d'alguna manera, és el que ens disposem a fer cada matí quan sortim de casa si ens deixem portar i no sabem ni quan ni com tornarem. Si obrim els ulls i ens deixem transformar per la quotidianitat que ens desafia.
Quan marxem de vacances amb el full de ruta traçat no podem dir que viatgem; visitem i encara gràcies.
