dijous, 27 de gener del 2011

comiat

Lentament arriba el dia. Avui Freiburg s'ha llevat amb una pàtina de boira que encara ho fa més romàntic. I per acabar-ho d'adobar, un esquirol s'ha plantat a l'arbre de davant del balcó.
No sé si era el mateix que, just acabats d'arribar, em va venir a saludar davant de la finestra de la cuina mentre rentava plats un dia, però potser s'ho han dit entre ells. Ja se sap... la llengua dels esquirols és un misteri.
L'hem volgut atrapar, però ha quedat com el dia...

divendres, 21 de gener del 2011

pop-up

Si a l'ordinador les indicacions apareixen i desapareixen de forma màgica, portem tota la música a la butxaca i la literatura s'està fent etèria... què han de fer els restaurants per ser in?
Ser pop-up. Això sí, avisant que hi seran durant 35 dies per poder ser dit que hi han estat i per fer caixa i recuperar la inversió feta.
Es veu que a Londres ja funciona, i ara ho proven a Berlín. Ho fan defensant la democratització del luxe.
I ja em perdonareu, però, que trist voler democratitzar el luxe en una societat tan tipa que no s'adona que l'únic que sempre ha estat democràtic és la gana.
Potser sí que el món és prou gran i hi ha espai per tots, però... no m'acaba de fer el pes tanta pressa per la notorietat cara i curta.

dimarts, 11 de gener del 2011

empaquetant

D'aquí a tres setmanes deixem Freiburg, després de tres anys i mig de ser-hi.
Però entre la UOC, la burrocràcia i l'empaquetar, no tinc temps d'assaborir l'allargament del dia.


El sol damunt les parets buides i les caixes que comencen a omplir el pis.