bloc

Ja fa dos anys que vaig començar aquesta aventura. Dos anys de tenir una llibreta oberta. De qüestionar-me què escric, quan, com. I no és fàcil, i per això admiro aquells que ho aconsegueixen cada dia, sempre amb temàtiques suggerents, sempre amb el to adequat.
Perquè una de les qüestions que m'obsedeixen és el to i el tema: em mostro poc, em mostro massa; és absurd, és pertinent?
I de fons: el narcisisme. Cal aquest bloc en l'allau contemporani? Quina necessitat hi ha de proclamar aquests neguits? No podria restar silent en el quadern groc?

narcisisme (i)

Quan et vénen uns mots al cap clamant perennitat i el primer que visualitzes és el bloc i no la llibreta groga, és quan notes el canvi.

Has perdut la por a la publicitat?
Has deixat que el bloc esdevingui part del jo íntim?
Ja no escrius per tu mateixa?
Un cop tastada, necessites la publicació pel que suposa d'aprovació de l'altre?

Ai, narcisa!
No et creguis que, perquè tu t'embadoques davant del mirall, l'altre també s'exalta!

aparador

Si una cosa em costa de la xarxa és que els que passin em vegin.

Però ahir em va fer il·lusió que una cara coneguda s'aturés a saludar-me després d'anys de no saber res d'ella.

I ara agraeixo haver estat a l'aparador, perquè si no, el retrobament no hauria estat possible.