aparador

Si una cosa em costa de la xarxa és que els que passin em vegin.

Però ahir em va fer il·lusió que una cara coneguda s'aturés a saludar-me després d'anys de no saber res d'ella.

I ara agraeixo haver estat a l'aparador, perquè si no, el retrobament no hauria estat possible.

enceto bloc

Enceto bloc com aquell que estrena llibreta i escola.

Amb la mateixa il·lusió i basarda davant del desconegut.

Has vist com els grans anaven a escola.
Els has observat i seguit amb atenció quan en tornaven.
Els has vist arribar-ne uns dies contents, d'altres més tristos,
uns amb més empenta, d'altres menys constants.
I ara penses que t'ha arribat l'hora.

A fora plou, i el dia lliure convida a omplir les hores perdudes.

El cuquet interior, el desig a la panxa, fa que em decideixi i em llanci sense pensar-m'hi massa --fa massa temps que m'ho repenso-- a encetar bloc obert a la comunitat.

Sense pensar ni com ni quan(t) funcionarà la cosa.

Hi haurà algú a l'altre costat?