habemus

Ha tornat el fred rigorós i el vent que sempre l'acompanya.
Però el sol brilla amb força perquè no ho notem tant i no perdem l'esperança.
Sant Pere ens indica que tranquils, que la primavera ja fa camí.

neu i Déu

Darrera la pantalla, la neu cau a través de la finestra.
I mentre la veig caure, escolto veus de savis de lluny que m'expliquen que Déu és el buit.
Tant com la neu que, tot i saber que és, quan la intentes tocar deixa de ser.
Només la pots contemplar, sentir, notar...

estar-se

En una Europa en què noves lleis ens fan estar de molt del que fins ara crèiem imprescindible comença una nova Quaresma.
En aquest context, podrem retrobar el preu real de cada cosa que amb l'opulència havíem esborrat?
Sabrem descobrir el què és essencial i deixar-nos d'accessoris banals?
Retrobarem la pau dels humils i la felicitat dels justos ajudant a dibuixar un nou marc de valors?
Recuperarem vells hàbits per bastir nou un bell món o seran bells hàbits per vestir de nou un món vell?

Advent

Davant d'algunes imatges no calen gaires paraules.
Així encetàvem avui el quart diumenge d'Advent, temps d'esperança.
De llum escolant-se per entre les branques, que vol fer forat per quedar-se amb nosaltres.
Dia de Marató al país petit, notícies que ens arriben a través de les ones, de generositat i altruisme.

I mentre escric això, el Xavi crida al meu costat perquè el Barça acaba de marcar el quart gol al país del sol naixent.

Quaresma

Ja s'acaba el temps de Quaresma. Temps de frenar, estar-se de superficialitats i tornar a l'essencial.
Temps de fred intens enguany, que ens ha obligat a recloure'ns a casa, a tornar a conviure amb la neu quan ens pensàvem que la primavera ja havia arribat.
Però és que el recomençar sovint és més dur del que voldríem.

Si l'Advent són només quatre setmanes, quatre setmanes d'espera per a una nova llum, la Quaresma en són unes quantes més. Perquè ara som nosaltres qui cal transformar.
Igual que el tronc sec que ha travessat l'hivern ara rebrota, també nosaltres, si fem una bona poda, podrem tornar a gaudir d'allò que val.

Els alemanys, que són els reis dels pensaments escrits en cartolines maques, també fan un calendari de la Quaresma. Cada dia unes paraules i un impuls per reflexionar.

religions i enfrontament

 
Sovint els creients fem del nostre Déu, un Déu únic i exclusiu a la nostra tradició religiosa, oblidant que en la base de tot creient, sigui de la tradició que sigui, hi ha l'amor.
Un amor que ens pot ser pont per a superar les diferències i aprendre a respectar-nos per construir la comunió que tota creença religiosa cerca.
L'Evangeli ho descriu així, quan els deixebles s'esveren perquè alguns que no estan entre ells usen el nom de Jesús, el nom de Déu, per a fer el bé:"No ho impediu. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres."
Potser és hora que tots plegats ho tinguem en compte.

Avui Juan José Tamayo a El Periódico ho expressava així.