Ahir començava el termini per als tràmits electorals.
Avui farem la trucada de rigor al consolat per tal que ens diguin que per telèfon ells no ens poden resoldre res i que cal anar-hi personalment (3 hores de viatge i 40 euros de benzina i peatge) o esperar-nos perquè, "si estem inscrits, ja ho rebrem a casa".
Però, escamnats de la darrera vegada, aquesta vegada n'estarem més pendents.
dimarts, 9 d’octubre del 2012
dimarts, 2 d’octubre del 2012
onada
Feia temps que teníem pendent de veure Die Welle (2008)
Ahir la vam anar a veure en francès al teatre del poble.
Molt bona pel·lícula. Molt ben feta.
Surts qüestionant-te fins a quin punt som capaços de perdre el control de la situació, quan ens deixem portar per la joia de l'embat de les ones.
Fins a quin punt podem perdre el nord i esdevenir excloents en reafirmar una col·lectivitat.
La línia és molt fina, i es pot trepitjar sense ser-ne conscients.
La Catalunya que volem construir ha de ser monolingüe o bilingüe?
Si és monolingüe, caurem en l'exclusió de part de la població que avui és Catalunya?
Si és bilingüe, perdrem la identitat lingüística i cultural que ens defineix?
Definir sense excloure, integrar sense perdre: equilibri que requereix habilitat, voluntat, objectivitat i grans dosis de criticisme constructiu per part de tots.
Disposats a trencar-nos-hi les banyes?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)