retallades

Ai! Arriben arreu, i, de moment, sempre guanyen!

Se'n queixaven a la ràdio suïssa aquest matí: les grans editorials franceses accepten haver començat a retallar els processos de correcció; de tres, han passat a dos o un.
El col·lectiu dels correctors, ja precari fins ara, esdevé més precari; la qualitat de les publicacions baixa; l'economia hi guanya?
Potser si només mirem l'engranatge de les editorials. Si mirem l'engranatge de la societat, en què uns deixen de poder treballar, i d'altres deixen de comprar empipats per la pèrdua en la relació qualitat-preu, no sé què dir-hi.
Deixant de banda, és clar, la conservació i enriquiment de la cultura. Que també té un preu que els economistes obliden d'afegir a les balances.

Penso que cal començar a imposar estudis i propostes d'engranatges macroeconòmics i no tant mirar només per la bugada de casa.

món (i)

"Hem empetitit el món a l'empetitir el  llenguatge"

Valentí Puig dixit.

Ai!

Quan els polítics s'entesten a canviar tradicions i forçar modes fins a convertir-les en costums pretèrits, és que alguna cosa no va bé.
Sobretot per part del poble si ho accepta i no sap estimar la seva identitat.

traducció

Avui, discutint amb uns amics, em deien que el millor és llegir en la llengua original. I sí, però no.
Una bona traducció es pot posar al mateix nivell que un original, considero. És un enriquiment per la llengua d'arribada i per la lectura de l'original.
Això sí, no totes les traduccions són bones. I aquest és el punt que la gent no sap apreciar i, per tant, van a la resolució de conflicte fàcil: sense traducció no hi haurà traïció.
Han pensat, però, que la seva lectura també pot ser traïdora? I si és bona, rai; ara bé, si és dolenta...

enlluernada

de tant llegir savis,
em costa escriure


perquè, a vegades, més val callar

llengua

Ahir un amic valencià em va escriure que pel sopar de demà portaria guacamole perquè sinó els alvocats se li farien roïns -"o ‘malbé’ crec que es diu per allà amunt, encara que és la paraula mes autocontradictòria que m’he trobat mai", va especificar.

I la veritat és que no se m'havia acudit mai que "malbé" és una paraula contradictòria, però mirat així, li vaig donar la raó.

Avui he remenat per diccionaris i butlletins en línia (meravelles de la digitalització) i he vist que en temps de Llull, March i tants d'altres tots dèiem fer roí. Però que al segle XIX ja apareix el malbé  i que a primers del XX en cerquen l'origen. I si bé Montoliu el 1913 va escriure que malver derivava de fer un malfer, que es convertí en el fer malfer i després passà al fer malver; Spitzer el 1915 el corregia en saber que en un  francès dialectal existia mabin de faire mal bien i que, per tant, la contradicció inherent a fer malbé era compartida.

I de tot plegat?

Res, que fa gràcia veure com en parlar escollim, abandonem, conservem, originem, transformem paraules. I escollint, abandonant, conservant, originant, transformant paraules fem llengua, fem patrimoni compartit.

llengua materna

Ginebra, 9 de febrer de 2011, 2/4 de 7 de la tarda, Palau de les Nacions, Sala dels Drets Humans i Aliança de Civilitzacions.
Sota la mar fèrtil de Barceló (Manuel Rivas dixit) tenim el plaer de sentir poesia en basc i gallec per celebrar el dia internacional de la llengua materna.
Manuel Osorio, a la guitarra, acompanya Kirmen Uribe i Manuel Rivas. Les veus ressonen, cadencioses, entre estossecs somorts.
Les llengües minoritàries, com ocells en perill d'extinció que refilen entre caderneres per fer-se escoltar, potser no les sabem desxifrar, però no les podem perdre. És qüestió d'ecologia (Kirmen Uribe dixit).

I de riquesa i voluntat de comprensió per part dels que accepten la teoria però no volen conviure amb la pràctica.

Wort des Jahres

La paraula de l'any segons la societat per la llengua alemanya (GDS) ha estat Wutbürger.
És a dir, ciutadà emprenyat.
I no és que pensem, oh quina coincidència.
És que ja fa molts anys que, tot i les fronteres, el món europeu avança a cop de revolució globalitzada.
O revolució organitzada?

classificacions

Remenant per la biblioteca ginebrina m'he trobat a les lleixes de "literatura espanyola", Martí i Pol al costat de la Mistral, Ramon Llull entre l'Amadís de Gaula i El cid campeador, i Vinyoli al costat de Zoe Valdés. No dic que no puguin establir converses, però si és que classifiquen per llengües i no per estats... Coneixen el concepte llengua catalana?
Els bibliotecaris de Ginebra, de la polèmica de la Fira de Frankfurt l'any 2007, en van aprendre ben poc. Devien fer com els cignes ahir al llac, continuar la seva vida prescindint del pòsit de les tempestes.

divisions

Ciutats, pobles, paisatges, costums, cultura, llengua...
Ens dividim en grups, perquè ens assenyalem les diferències.
Quan traspassem fronteres i ens veiem les semblances, ens sentim bé.
Però amb tot ens fixem en les diferències; sia per aprendre'n, sia per poder tornar a creuar fronteres i no perdre'ns en el comú anonimat.

sabadellenca

Més d'un cop m'ha passat que, volent escriure una paraula que he sentit i dit mil cops, no l'he trobat recollida a cap diccionari. Ni tan sols, a vegades, a l'Alcover-Moll. D'aquí que avui m'hagi fet molta il·lusió llegir la referència de Màrius Serra als nostres particularismes.
Sí, sóc sabadellenca i per tant des de petita he menjat xurruques, estrep i petador. La meva àvia tota la vida ha anat tupera perquè és coixa des dels 13 anys i les cases sempre havien tingut el vàter a l'eixida.
I és que, si bé Pere Quart ho va dir molt clar, els vallesans sempre topem amb gent que no ens saben situar quan ens senten parlar. Ens fan lluny del Barcelonès obviant que, fins fa no gaire, Collserola era frontera.

limitacions

De fet, el nostre cap és limitat. I quan sents parlar quatre llengües a la vegada, tres de les quals hauries de dominar i una entendre, es crea un garbuix mental que acabes no sabent què dius.

intercanvi

Hem tingut visita.
Un grup d'alumnes de 3r i 4t d'ESO de prop de Vigo han estat allotjats a casa d'alummnes de la classe 9 del Gymnasium.
I a part de fer coneixences i amistats, turisme i practicar llengües, el més important ha estat que han conegut i conviscut amb una altra cultura.

Tots som europeus i ens creiem semblants, però sortir de casa t'ensenya que res és igual si t'ho mires amb ulls escèptics, i que de tot s'aprèn si t'ho mires amb ulls interessats.

A finals de setembre ens esperen a Galícia.

llengua i configuració del món

Fa uns mesos explicava que darrera les paraules, amb el gènere que cada llengua els atorga, es dibuixa un món diferent, una cultura que és difícil d'aprehendre, de copsar.

Posava l'exemple de la lluna i el sol en català i alemany, perquè és  tota una altra percepció de món la que ens separa quan una simple cançó infantil que rau a la base cultural d'un infant català com ara "La lluna, la pruna" no es pot traduir a algunes llengües sense nota del traductor a peu de pàgina que expliqui el gènere.

Hi ha gent que creu que una llengua no és sinó una eina de comunicació. I és cert. Però els antropòlegs tenen clar que una llengua explica alhora que defineix una cultura. I una cultura és quelcom que evoluciona a mesura que es viu, exactament igual que la llengua en què es desenvolupa.

Ahir a l'Avui, en una carta titulada Què passa amb el català una professora reflexionava sobre el paper que els catalans donem a la nostra llengua. Potser ens han inculcat la idea que una llengua és només una eina i no som conscients de què utilitzant-la o no, transformem la nostra cultura. La cultura catalana que s'explica amb i pel català.

De la cultura n'estem cofois, de la llengua en podem prescindir. Vols dir?

la llengua i el gènere

En català parlem del sol i de la lluna. El sol és per a nosaltres el rei dels astres, sense el qual la vida no seria a la terra. La lluna es deixa veure a la nit, quan les estrelles li fan companyia i, d'amagat del rei, comanda la vida que de dia ell ha establert.
En alemany capgiren el gènere. El sol és femení, la gran estrella que dóna vida. La lluna i les estrelles, ens masculins. Com una mare dóna vida, i el pare vigila quan es fa fosc.

Es pot aprendre una llengua, però aprehendre la cultura que s'expressa a través d'una llengua és molt més difícil del que sembla a primera vista.