armes

Fa temps que els veig, els cartells, però no per això deixen de sobtar-me i ferir-me cada cop. Més que passar al costat d'una caserna de l'exèrcit.
Això de què sigui tot un poble, i no només uns quants, els que calgui que estiguin preparats per defensar-se em xoca i m'espanta.
No podem,  a ple segle XXI, fer bandera els que ens autoproclamem pobles civilitzats d'una confiança autèntica en l'altre que comenci per abandonar la preparació per la defensa?
No podem, a ple segle XXI, deixar de banda la violència i desterrar els exèrcits?

Catalunya no la vull amb exèrcit. Digueu-me il·lusa, però m'agrada creure en un món millor.

exèrcits

Ahir, passant per Ginebra, vaig veure en un plafó d'informació d'affaires militaires que es feien cursos de tir per jubilats. I em va xocar, com sempre que em paro a mirar aquests plafons d'informació que hi ha a cada poble suís.
Aleshores em va venir al cap Catalunya, el nostre petit país. I em va horroritzar pensar que, si mai aconseguim l'oficialitat, hi haurà qui en voldrà una, d'institució d'aquest tipus. Em va horroritzar tant, que vaig caure en la trampa de pensar que valia més continuar en l'anonimat i poder carregar la culpa de la institució als que no són del nostres.
Perquè, ai las!, no vaig creure possible que ens deixessin oficialitzar un país de la nostra mida pacifista i sense exèrcit.
Deu ser la lectura de l'actualitat que m'ha fet perdre el costum de somniar...

llibres i preus (i)

Dilluns vaig llegir que els alemanys havien tombat els francòfons:  visca el lliure mercat, la pela i la competència. I avui, que els petits cerquen sortides: campi qui pugui, no esperis que els altres et solucionin la vida i si no, paga.
I el més trist és que, llegeixes, llegeixes, i no saps si és bo o és dolent. Hi ha molta lletra petita, desconeixes les variables i et sents perdut en un món vast.

llibres i preus

El proper 11 de març els suïssos votaran en referèndum, entre altres coses, a favor o en contra d'una llei per fixar el preu dels llibres. Suïssa és complexa en aquest sentit: dividida en tres mercats força independents entre ells (ai las! poques vegades anomenen la quarta llengua) el volum del quals depèn bàsicament de la importació, l'entrada d'Internet i de grans superfícies llibreteres amb seu als països exportadors fa que els petits comerços es queixin de competència deslleial i insostenible alhora que els compradors ho facin per preus comparativament molt alts.
Pel que he pogut entendre el problema rau bàsicament en les taxes d'importació i costos d'intermediaris que ha d'assumir el preu final del llibre venut pel llibreter tradicional i que, en canvi, el hòlding internacional pot trampejar amb compres globals per part de la casa mare francesa, alemanya o italiana.
Però enmig del guirigall economicopoliticocultural, al qual no entraré,  el que vull destacar és, per començar, que sigui el poble qui prengui la decisió i no el mercat (déu suprem totpoderós) ni els polítics perduts entre amo teòric (el poble) i amo real (el mercat). I que en la discussió aparegui la cultura com a valor, i no només del llibre sinó també del llibreter. Que biblioteques i escriptors prenguin la paraula, i mestres i lectors, i sigui escoltada, i que els diaris, carrers i autobusos en vagin plens, perquè arreu hi ha propaganda a favor o en contra de la llei.
No cal dir que espero que guanyi l'aposta per preservar la cultura, de la mateixa manera que un dia no fa gaire els ginebrins van optar per preservar la conciliació familiar i no van permetre que els comerços obrissin més hores. Els estrangers han d'aprendre a anar a comprar abans de les 7 de la tarda o de les 6, els dissabtes!