Tornem a ser setembre: mes de retrobar rutines; rutines i tradicions.
Però aquest any sembla que les tradicions apunten canvis.
Avui la mare m'ha trucat per explicar-me que ha comprat una estelada.
Que aquesta diada deixarà al calaix la senyera que ha penjat fidelment durant gairebé 40 anys de casada.
Perquè no podrà anar a la manifestació, però això no vol dir que no n'estigui cansada, d'haver de pidolar respecte.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tradició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tradició. Mostrar tots els missatges
dimarts, 4 de setembre del 2012
dilluns, 23 d’abril del 2012
sant jordi
I arriba un altre Sant Jordi lluny de la festa. Més ventós, fred i humit del que és usual. I les roses no han sortit als carrers, encara poblats de tulipes; i els llibres han quedat als prestatges d'escollides llibreries de la ciutat enllà. El poble, encara amb la ressaca de la jornada electoral, no s'ha assabentat que avui és diada assenyalada.
Etiquetes
Catalunya,
dia a dia,
societat,
St. Genis P.,
tradició
dimarts, 31 de gener del 2012
dites casolanes (i)
Sempre s'ha dit que Déu dóna pa a qui no el pot rosegar i si és una dita, vella com és, deu ser per alguna cosa. Potser és perquè les coses no poden ser fàcils.
Així, si no tenim dents però tenim pa, ens hi hem d'esforçar per menjar-nos-el; i si tenim dents però no tenim pa, el valorarem més quan el tinguem.
El cas és aprendre sempre a tenir paciència.
Així, si no tenim dents però tenim pa, ens hi hem d'esforçar per menjar-nos-el; i si tenim dents però no tenim pa, el valorarem més quan el tinguem.
El cas és aprendre sempre a tenir paciència.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Ai!
Quan els polítics s'entesten a canviar tradicions i forçar modes fins a convertir-les en costums pretèrits, és que alguna cosa no va bé.
Sobretot per part del poble si ho accepta i no sap estimar la seva identitat.
Sobretot per part del poble si ho accepta i no sap estimar la seva identitat.
dimecres, 8 de desembre del 2010
la Puríssima
Des de petita, el dia de la Puríssima ha estat un dia de celebració. Amb la Puríssima encetàvem, com aquell qui diu, el camí cap al Nadal. Dinar fastuós, celebració d'onomàstiques i de postres tastàvem els primers torrons de la temporada.
dimarts, 14 de setembre del 2010
el flautista
Aquest estiu hem estat a Hammeln. I finalment he conegut el poble que tantes vegades havia imaginat de la veu d'en Xesco. El que no recordava és que acabés amb els nens desapareguts el conte que escoltava de petita. Potser sí, no ho he pogut revisar. Però la memòria l'havia arreglat, havia fet tornar els infants després de l'alliçonament del flautista a les autoritats del poble. Potser fou el Xesco qui refeu la severitat de la llegenda germànica.
I he recordat en Xesco, quan vingué a casa a dinar i ens signà el disc, i cantà a l'escola bressol on treballava la mare.
I també hem estat a Sabadell, i he vist antics companys de feina, i una companya m'ha recordat que li vaig recomanar els discs d'ell pels seus fills. Deia que creu que és per això que tenen una riquesa de vocabulari català i una maduresa, sense deixar de ser infants, que no tots tenen.
I potser sí que, en el fons, sóc filla de les idees i valors que en Xesco ens infonia amb la seva veu. Va ser el nostre flautista d'Hamelin, un flautista sensible i bondadós.
I he recordat en Xesco, quan vingué a casa a dinar i ens signà el disc, i cantà a l'escola bressol on treballava la mare.
I també hem estat a Sabadell, i he vist antics companys de feina, i una companya m'ha recordat que li vaig recomanar els discs d'ell pels seus fills. Deia que creu que és per això que tenen una riquesa de vocabulari català i una maduresa, sense deixar de ser infants, que no tots tenen.
I potser sí que, en el fons, sóc filla de les idees i valors que en Xesco ens infonia amb la seva veu. Va ser el nostre flautista d'Hamelin, un flautista sensible i bondadós.
diumenge, 2 de maig del 2010
maig
S'ha acabat l'abril i comença el maig. Un maig de moment regalat, es veu que la dita catalana també funciona a Freiburg. I no només regalat sinó fred. Ens esperen els sants gelats: Pancraci, Servaci i Bonifaci. La versió alemanya dels nostres barbuts però amb la mala sort de no ser al gener sinó a ple maig, del 12 al 14.
Al balcó el roser està mullat. Les tulipes ja es marceixen però les tomaqueres no s'acaben de fer. I ara amb aquest fred no sabem com reaccionaran les pebroteres que, de moment, no passen dels dos dits.
Al balcó el roser està mullat. Les tulipes ja es marceixen però les tomaqueres no s'acaben de fer. I ara amb aquest fred no sabem com reaccionaran les pebroteres que, de moment, no passen dels dos dits.
dissabte, 27 de febrer del 2010
herències (i)
L'altre dia parlava d'herències, i em van recordar que n'hi havia un altre.
Avui li faig homenatge, perquè s'ho val.
"Madrid"
Avui li faig homenatge, perquè s'ho val.
"Madrid"
dijous, 17 de desembre del 2009
herències
Sempre que puc, segueixo els seus articles de premsa i llibres de reflexions. L'únic que encara no he fet és llegir un dels seus relats de viatges a peu -i començo a pensar que potser és hora d'agafar-ne algun de la llibreria dels avis.
Són els avis els que em van encomanar la fidelitat a la lletra escrita d'aquest modest català. De fet, inconscientment, sempre que el llegeixo el fusiono amb l'avi --desconec quines connexions mentals els han col·locat tan a prop que llegir l'un significa rememorar l'altre.
Però no sé com s'hauria pres el seu canvi a El periódico, per molt que fos a l'edició en català. En el meu record, l'avi era massa fidel a l'Avui i al catalanisme moderat i silent per acceptar un canvi cap a l'esquerra --o al menys s'hi mostrava, perquè ara que ho penso una de les altres herències que em deixà fou l'admiració per Montserrat Roig, de la qual també en seguia els articles i llibres.
Fa uns dies vaig topar amb aquesta entrevista i vaig tornar a pensar en l'avi. I en el regal de Reis de l'àvia, que ja sé quin serà.
Són els avis els que em van encomanar la fidelitat a la lletra escrita d'aquest modest català. De fet, inconscientment, sempre que el llegeixo el fusiono amb l'avi --desconec quines connexions mentals els han col·locat tan a prop que llegir l'un significa rememorar l'altre.
Però no sé com s'hauria pres el seu canvi a El periódico, per molt que fos a l'edició en català. En el meu record, l'avi era massa fidel a l'Avui i al catalanisme moderat i silent per acceptar un canvi cap a l'esquerra --o al menys s'hi mostrava, perquè ara que ho penso una de les altres herències que em deixà fou l'admiració per Montserrat Roig, de la qual també en seguia els articles i llibres.
Fa uns dies vaig topar amb aquesta entrevista i vaig tornar a pensar en l'avi. I en el regal de Reis de l'àvia, que ja sé quin serà.
Etiquetes
escriure,
Josep M. Espinàs,
Montserrat Roig,
opinió,
tradició
dimarts, 10 de novembre del 2009
tradicions
Les tradicions ens expliquen. Transmeses de generació en generació, lliguen passat i present i ens donen identitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
