recomençar

No, el bloc no és mort.
Ni les flors, que llueixen al nou balcó més ufanoses que mai.
Després d'un canvi, cal un temps de pausa, resituar-se i recomençar.
En el nostre món de la incertesa i la immediatesa, on la natura descontrola fins la tecnologia que crèiem més controlada, ens cal tornar a la mirada compassada, saber esperar i confiar en el cicle natural de les coses.
Cal una tardor i un hivern perquè hi hagi una primavera. Cal una Quaresma perquè hi hagi la Pasqua.
Recuperar la paciència de la fe que modernitat i postmodernitat han deixat de banda.

desatenció

Després de tres setmanes de ser a Saint-Genis, en tornar a casa em trobo amb les flors marcides i les notícies parlant de si fóra o no fóra millor tornar al b/vell marc.
Sembla mentida com tots reclamem l'atenció.

neva

Quan la neu cau, el dia s'omple de claror però el paisatge es desdibuixa.
Els flocs llisquen intensament i les volves són l'única marca de profunditat.
Es fa tard però la foscor no augmenta i les garses bateguen les ales cercant recer.
Mica en mica el tros de vorera que era neta s'emblanquina, les petjades a la neu de fa uns dies desapareixen i d'aquí a una estona el pas dels cotxes quedarà esmorteït.

Sí, neva amb força a Ginebra --tot i que hauria de dir a Saint-Genis-Pouilly. Avui fa una setmana que vam arribar i encara no hem viscut en graus positius. Divendres i dissabte la neu ja ens va visitar, però ahir el sol va vestir el paisatge amb les millors gales. Vam gaudir del Mont-Blanc rogenc i el Jura nevat, però vaig deixar la càmera a casa.

La foto que us penjo la va fer diumenge el Xavi quan va sortir a passejar.

finestra

Un constipat i el fred m'han deixat el cap espès i han fet marxar les idees. Ja tornaran. Mentrestant, m'acullo a l'art de les imatges.

El que veig al balcó de la butaca estant.

La florista em va dir que aguantarien fins al febrer.
No me la vaig acabar de creure, però de moment els primers freds no les han espantades.

girasol

Plantes la llavor, la regues i vigiles, passen els dies, el sol i la pluja, i germina.
La tija treu el cap entre la terra, l'acompanyes amb una estaca, passen els dies, el sol i la pluja, i va creixent de mica en mica.
I un bon dia el capciró es defineix, i el groc fa presència, i s'obre al sol enyoradís un girasol que cerca.

estiu

Dir que una flor no fa estiu és mirar-se la vida amb ulleres pessimistes.

maig

S'ha acabat l'abril i comença el maig. Un maig de moment regalat, es veu que la dita catalana també funciona a Freiburg. I no només regalat sinó fred. Ens esperen els sants gelats: Pancraci, Servaci i Bonifaci. La versió alemanya dels nostres barbuts però amb la mala sort de no ser al gener sinó a ple maig, del 12 al 14.
Al balcó el roser està mullat. Les tulipes ja es marceixen però les tomaqueres no s'acaben de fer. I ara amb aquest fred no sabem com reaccionaran les pebroteres que, de moment, no passen dels dos dits.

envellir

Avui el sol ha tornat.
I escalfa molt, en un estiuet de sant Martí retardat.

Al balcó tenim una planta que encara fa flors, més clares que les de l'estiu, com si trobessin a faltar l'aliment que torra, però amb tot, flors de color taronja.

--Potser és que és el temps de la carbassa i per això encara s'atreveix...

Flors que creixen i floreixen i fulles que s'entesten a néixer de nou, verdes i ufanoses enmig de les que malden entre el groc i el marró pensant que l'època ja no és la seva i que els toca fer el procés cap a l'hivern.

Als humans ens passa el mateix. Quan envellim, solem fer-ho de diferents maneres. N'hi ha que es resignen al que el pas del temps comporta. N'hi ha que lluiten per, acceptant el que comporten els anys, treure'n profit i continuar florint, encara que sigui amb color més tènue.


I és una gran sort, perquè la bellesa de la vellesa no rau en tenir menys arrugues, sinó en saber-les aprofitar i tenir ganes de veure-hi amb cap clar.