dimecres, 27 de març del 2013

primavera



Altre cop a ciutat, t'adones que el que fa dos anys era,
aquest any es fa esperar.
Sempre en queda el record immortalitzat en uns dígits, però.

dimarts, 26 de març del 2013

volves

desorientades, cauen lentament del cel blanc
però no arriben a terra

es fonen de vergonya en adonar-se que no és temps per elles

dijous, 21 de març del 2013

poesia

El nostre granet al Dia Mundial de la Poesia: Màrius Torres, poeta lleidatà molt estimat.

      L'HOME I ELS NÚVOLS

Un home mira els núvols. Eternament
els seus ulls --els meus ulls-- guaiten enlaire
els arxipèlags blancs que al cor de l'aire
es desfan i reneixen inútilment.

Lentament es transformen al grat del vent.

       La seva bellesa no dura gaire,
       però hi ha un núvol per cada moment.

                          
                     Màrius Torres

dilluns, 18 de març del 2013

blancor



la neu ha tornat

cant del cigne
darrere la finestra

hivern viu desafiant
le printemps

diumenge, 17 de març del 2013

poesia catalana (i)

BELLA I SOLA

És una rosa bella i sola,
desolada, en aquest jardí
on l'abella no brunz ni vola
l'ocell, on la gespa es marcí.

No la consola ser corol·la
ni sentir-se tan de setí.
Només la fosca la consola
i saber-se somni de mi.

        Pere Quart, Saló de tardor


Perquè torna a ser 17 de març: dia de la poesia catalana a internet.

dijous, 14 de març del 2013

habemus

Ha tornat el fred rigorós i el vent que sempre l'acompanya.
Però el sol brilla amb força perquè no ho notem tant i no perdem l'esperança.
Sant Pere ens indica que tranquils, que la primavera ja fa camí.

dimecres, 13 de març del 2013

fugacitat

De lluny l'albires,
t'ho sembla i el desitges,
el vols immortalitzar.
T'hi apropes amb cautela
avances pas a pas
trepitjant amb cura
intentes no trencar la pau.
Prens les primeres mostres
continues avançant
i quan et sembla que l'abastes
alça el vol per no tornar.





divendres, 8 de març del 2013

rigor


Vet aquí un home que només somreia quan feia sol.
Tot i que l'exactitud sempre és d'agrair, viure amb ell resultava ben carregós.