divendres, 30 d’octubre del 2009

religions i enfrontament

 
Sovint els creients fem del nostre Déu, un Déu únic i exclusiu a la nostra tradició religiosa, oblidant que en la base de tot creient, sigui de la tradició que sigui, hi ha l'amor.
Un amor que ens pot ser pont per a superar les diferències i aprendre a respectar-nos per construir la comunió que tota creença religiosa cerca.
L'Evangeli ho descriu així, quan els deixebles s'esveren perquè alguns que no estan entre ells usen el nom de Jesús, el nom de Déu, per a fer el bé:"No ho impediu. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres."
Potser és hora que tots plegats ho tinguem en compte.

Avui Juan José Tamayo a El Periódico ho expressava així.

dijous, 29 d’octubre del 2009

la llengua i el gènere

En català parlem del sol i de la lluna. El sol és per a nosaltres el rei dels astres, sense el qual la vida no seria a la terra. La lluna es deixa veure a la nit, quan les estrelles li fan companyia i, d'amagat del rei, comanda la vida que de dia ell ha establert.
En alemany capgiren el gènere. El sol és femení, la gran estrella que dóna vida. La lluna i les estrelles, ens masculins. Com una mare dóna vida, i el pare vigila quan es fa fosc.

Es pot aprendre una llengua, però aprehendre la cultura que s'expressa a través d'una llengua és molt més difícil del que sembla a primera vista.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

la cultura


Avui he llegit a l'Avui una proposta molt interessant.

Aquí a Alemanya, la cultura té més presència a les notícies que no pas a les notícies catalanes. Sovint s'entrevista autors de llibres que acaben de publicar, actors o directors de cinema o teatre abans d'estrenar, es presenten exposicions abans d'inaugurar, concerts en l'assaig previ...

I és que penso que aquest punt és important. Què en traiem si només se'ns ofereix una petita crònica del concert que ja ha tingut lloc i no es repetirà?

Una exposició, una obra de teatre, una pel.lícula, un llibre... sempre hi som a temps (tot i que sovint ens perdem les activitats paral·leles a tota presentació), però un concert...

Les notícies, de la mateixa manera que es dediquen a presentar el partit de futbol que tot just estan preparant, també haurien de presentar l'acte cultural que es durà a terme.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Boggy

Boggy és el nom que rep la setmana de pràctiques laborals no retribuïdes que tot alumne alemany fa durant el 10è curs  (equivalent a 4t d'ESO). El curs anterior han treballat conceptes relacionats amb el món laboral, els seus interessos i habilitats, elaboració de currículums, recerca de feina, entrevista de feina, etc. Han hagut d'elaborar el seu propi currículum, buscar una o més possibles pràctiques, presentar la sol·licitud de pràctiques, fer l'entrevista a l'empresa. Tot aquest procés l'han fet en horari escolar i fora d'horari escolar acompanyats per diferents professors responsables d'aquesta setmana (el professor de llengua, el psicopedagog, el tutor, el d'economia...). La setmana de pràctiques la realitzen durant el curs escolar, exempts d'anar a escola, però sovint treballant més hores que les de l'horari escolar. Els professors de la resta de matèries que no han estat en el procés de preparació es reparteixen la tutorització dels diferents alumnes al llarg de la setmana. Estan en contacte amb l'alumne, el visiten a l'empresa on fa la pràctica, són la cara visible de l'escola per a l'empresa que voluntàriament acull l'alumne en pràctiques. Després de la setmana de pràctiques, cada alumne ha d'escriure un informe sobre la seva experiència que és avaluat i compta com a nota important en l'assignatura de llengua.

Aquest ha estat el tercer any que he viscut com a professora acompanyant la setmana de pràctiques d'una classe 10 alemanya. I només puc dir que la maduresa que els aporta l'experiència és important i val la pena. La majoria gaudeix del canvi que suposa la setmana en la monotonia escolar, però a la vegada tornen més madurs i expressant que quina sort encara no haver d'anar a treballar. Valoren la importància d'un bon currículum escolar i s'adonen del que es juguen amb els estudis. Si han deixat una bona impressió a l'empresa, ja tenen un lloc on anar a raure en cas de necessitat, però sempre tenint molt clar que sense un títol a la butxaca de res els serveix la setmana de pràctiques.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

holocaust

Cada vegada que per motius diversos em confronto a l'horror dut a terme per la mà humana en la Segona Guerra Mundial em qüestiono moltes, moltes coses.
Després d'iniciar-me amb llibres juvenils (El meu amic Friederich, L'amic retrobat), vaig entrar de ple al xoc emocional i intel.lectual llegint Primo Levi, escoltant una xerrada de deportats catalans i poc després visitant Mauthausen al costat dels companys austríacs del Gymnasium de Dornbirn, ells "part culpable" com a descendents d'austríacs partíceps dels fets i jo "part víctima" com a descendent de republicans catalants. Una  experiència cruïlla que no esperava tan forta.
A la universitat vaig reprendre el tema. Arendt, (altre cop) Levi,  Semprún (amb La escritura o la vida sempre farà que em qüestioni), Frankl, Améry,  i tants i tants d'altres que s'han anat acumulant. Amat-Piniella ha estat el darrer.
Història o vivència, silenci o confrontació, relat o ficció? Com parlar del que és imparlable perquè és inimaginable?
Remenant he trobat aquesta opinió que no m'ha desagradat.
Però segur que n'hi ha d'altres. Jo mateixa hi recorro quan em convé (La lladre de llibres).

És un tema tant i tant complex que no crec que es resolgui mai.

Ni amb una ni amb mil fórmules.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

temps

Què ho fa que com més tenim per fer i més volem fer
més ràpid corre el temps?

No és que corri, és que vola!

dimarts, 13 d’octubre del 2009

maduresa


Sovint costa molt d'aconseguir allò que es desitja.

Temps, esforç i factors condicionants que no sempre es dominen.

I paciència.
Molta, molta paciència.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

la tardor







La tardor ha arribat.

Després de dos dies seguits de pluges, aquesta tarda el sol
torna a fer presència, però la llum ja trenca.

És llum de tardor, més blanca.

I el fred més punyent.

Amb el tallavent no n'hi ha prou. No només cal parar l'aire.
Ara el salt que cal fer per aventurar-se al carrer s'ha duplicat.

Feia dies que ens ho avisava i, amb tot, sempre sorprèn.

La tardor ja ha arribat i la vull.

Però esperaré amb ànsia l'escalfor que amanyaga.

divendres, 9 d’octubre del 2009

el cafè


Si ahir plovia, avui la boira s'ha posat damunt de la ciutat i encara no l'ha deixada.

Amb la boira posada hem anat a fer un cafè amb una companya. Més ben dit, un cappuccino, que a aquest país el cafè no val res però la llet escumada val molt la pena.

Pensant-hi, m'adono que, davant de la tassa, o amb la tassa al davant, s'ha explicat, m'he explicat, l'he escoltat,
m'ha escoltat, m'ha fet xerrar, l'he fet xerrar.

Un cafè com a punt de trobada de dos mons distints però no distants gràcies a l'intercanvi de rols.

Quan un xerra més que l'altre, un o altre s'acaba disculpant, sigui per haver ocupat tot l'espai, sigui per no tenir res a dir.
I potser no és ni que l'un hagi ocupat tot l'espai ni que l'altre no hagi tingut res a dir.
Potser tan sols és que l'un s'ha trobat còmode en el dir i l'altre en el fer dir.

Sempre m'ha agradat el rol d'escoltar al davant d'una tassa calenta, potser perquè el visc més com a permís de l'altre per a observar i preguntar que no pas com a un passiu aguantar.


dijous, 8 d’octubre del 2009

enceto bloc

Enceto bloc com aquell que estrena llibreta i escola.

Amb la mateixa il·lusió i basarda davant del desconegut.

Has vist com els grans anaven a escola.
Els has observat i seguit amb atenció quan en tornaven.
Els has vist arribar-ne uns dies contents, d'altres més tristos,
uns amb més empenta, d'altres menys constants.
I ara penses que t'ha arribat l'hora.

A fora plou, i el dia lliure convida a omplir les hores perdudes.

El cuquet interior, el desig a la panxa, fa que em decideixi i em llanci sense pensar-m'hi massa --fa massa temps que m'ho repenso-- a encetar bloc obert a la comunitat.

Sense pensar ni com ni quan(t) funcionarà la cosa.

Hi haurà algú a l'altre costat?