Tornes al petit país i veus que les coses han canviat. Que els carrers són més bruts, els cotxes més deixats, les botigues menys plenes, la conversa no tan alegre. Des de juliol que no hi venies i si fins ara cada cop que hi eres et preguntaves on era la famosa crisi, ara confirmes que tenies raó quan un racó de la consciència t'assenyalava que no havíem après res si ens pensàvem que cobrant l'atur podíem continuar vivint al mateix ritme desenfrenat i pensar que algú altre ho solucionaria.
Però amb tot et sap greu veure el llindar on hem arribat i t'adones que si la reflexió dels agents socials no canvia, si no ens adonem que tots en som culpables i, per tant, responsables, que canviar les coses depèn de cada petit gest del dia a dia, el malestar no es convertirà en lliçó revulsiva sinó en font de populismes perillosos.
dijous, 29 de desembre del 2011
dissabte, 24 de desembre del 2011
"L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa."
Mt 2, 10
Nadal ens porta els records a flor de pell.
El Cap d'Any ens planta la incògnita del futur davant dels morros.
Rialles, plors, esperances... vida!
Per sort tenim una llum en la foscor.
Que l'estrella de Nadal ens sigui guia durant tots i cadascun dels dies
de l'any que estem a punt d'encetar.
dimecres, 21 de desembre del 2011
passat, present, futur
A Sabadell per Nadal juguem al Quinto i, per confirmar que el quinto o la plena són bons, el lloro canta: "Que se li pagui, que és ben bo(na)!". Aquesta és la frase que m'ha vingut al cap després de veure aquest capítol de "Sense ficció".
Que se li pagui!
Que se li pagui!
dimarts, 20 de desembre del 2011
imprevisió
Perquè per molt que no ens agradi la natura no és del tot previsible.
Ahir les previsions deien que avui la neu deixaria pas a la pluja i aquest matí han canviat i la neu es manté tossuda desafiant pronòstics.
Esperem que de cara dijous el fred faci cas als meteoròlegs i deixi que la pluja netegi les carreteres per arribar a bon port...
Ahir les previsions deien que avui la neu deixaria pas a la pluja i aquest matí han canviat i la neu es manté tossuda desafiant pronòstics.
Esperem que de cara dijous el fred faci cas als meteoròlegs i deixi que la pluja netegi les carreteres per arribar a bon port...
dilluns, 19 de desembre del 2011
despuntar
I aquesta ha sigut la imatge d'aquest matí. Els colors intentant despuntar per entre la neu caiguda. I ha continuat nevant, però han continuat lluitant, ferms davant la tempesta.
A tots ens caldria una mica d'aquesta empenta, per despuntar, fer viure els colors del nostre tarannà i no deixar-nos tapar pel mal aire desdibuixador de la tempesta que bufa.
A tots ens caldria una mica d'aquesta empenta, per despuntar, fer viure els colors del nostre tarannà i no deixar-nos tapar pel mal aire desdibuixador de la tempesta que bufa.
diumenge, 18 de desembre del 2011
Advent
Davant d'algunes imatges no calen gaires paraules.
Així encetàvem avui el quart diumenge d'Advent, temps d'esperança.
De llum escolant-se per entre les branques, que vol fer forat per quedar-se amb nosaltres.
Dia de Marató al país petit, notícies que ens arriben a través de les ones, de generositat i altruisme.
I mentre escric això, el Xavi crida al meu costat perquè el Barça acaba de marcar el quart gol al país del sol naixent.
Així encetàvem avui el quart diumenge d'Advent, temps d'esperança.
De llum escolant-se per entre les branques, que vol fer forat per quedar-se amb nosaltres.
Dia de Marató al país petit, notícies que ens arriben a través de les ones, de generositat i altruisme.
I mentre escric això, el Xavi crida al meu costat perquè el Barça acaba de marcar el quart gol al país del sol naixent.
divendres, 16 de desembre del 2011
comptabilitat
Em penso que a Espanya i al nostre país ens vam saltar les classes de comptabilitat bàsica. Tot plegat fa feredat.
dijous, 15 de desembre del 2011
plou
I plou, i plou, i plou. Pluja fina que no para i va calant. Que és neu al Jura i que fa un any també ho era aquí a la plana, i ens deixava imatges belles i delicades.
Però aquest any, de moment, és aigua; i així com a contrallum la cortina és melancòlicament agradable, els tolls a l'asfalt irregular fan renegar quan els aixafes.
Però aquest any, de moment, és aigua; i així com a contrallum la cortina és melancòlicament agradable, els tolls a l'asfalt irregular fan renegar quan els aixafes.
dimarts, 13 de desembre del 2011
capvespre
A tocar de l'hivern, quan a les sis ja és fosc i el fred és viu, no hi ha res tan bell com passejar per una ciutat plena de llum i vida.
Llum càlida que traspassa aparadors, encén façanes i omple d'escalfor el tram de carrer que il.lumina.
Vida atrafegadament pausada que traspua la gent que passeja, que seu als cafès, que enceta converses.
En aquest ambient de capvespre, acollidor recer si t'hi barreges, el fred és menys fred i la manca de sol no angoixa.
Llum càlida que traspassa aparadors, encén façanes i omple d'escalfor el tram de carrer que il.lumina.
Vida atrafegadament pausada que traspua la gent que passeja, que seu als cafès, que enceta converses.
En aquest ambient de capvespre, acollidor recer si t'hi barreges, el fred és menys fred i la manca de sol no angoixa.
dilluns, 12 de desembre del 2011
assetjats
A París, enmig de pintura, escultura, edificis, història, hem topat sovint amb soldats armats. No n'havia vist mai metralletes en mà enmig d'una ciutat florida. Més que seguretat m'infonien por i desconfiança.
Ni en les pitjors èpoques del terrorisme salvatge no ho havia vist a Barcelona. I mira que n'hi ha arribat a haver de víctimes!
Vols dir que anem bé si convertim els estats de dret en estats assetjats?
Ni en les pitjors èpoques del terrorisme salvatge no ho havia vist a Barcelona. I mira que n'hi ha arribat a haver de víctimes!
Vols dir que anem bé si convertim els estats de dret en estats assetjats?
dijous, 8 de desembre del 2011
festa
Avui el paisatge s'ha vestit de gala. El cel és tot blau, el Jura ple de neu i els prats verd intens després de dos dies seguits de pluja fina. Jo també exulto. Avui és dia de festa. És la Puríssima, la nostra onomàstica. I m'he mudat. De bon matí que ho celebro, enmig de la rutina diària que aquí no es trenca.
dimecres, 7 de desembre del 2011
dansem!
Una possible resposta a les preguntes que ahir plantejava...
dimarts, 6 de desembre del 2011
amenaces
És evident que la feina d'un bon periodista es llegeix en un bon titular. El que no sé és si els lectors de titulars hem perdut la capacitat de llegir-los per treure'n conclusions i de les conclusions derivar-ne accions.
Standard & Poors' amenaça en rebaixar la nota de 15 països de l'eurozona
Standard & Poor's amenaza a la eurozona con una rebaja general de calificaciones
Standard & Poor's amenaza con rebajar la nota de 15 países de la zona euro
Standard & Poor's situa en perspectiva negativa la nota de 15 economies de l'euro, entre elles l'espanyola
Standard & Poor's place les pays de la zone euro sous perspective négative
Ratingagentur S&P droht Deutschland mit Herabstufung
European debt crisis live: Markets weaken on S&P downgrade threat
Amenaçar, amenazar, drohen (=amenaçar), threat (=amenaça). I si no és al titular, la paraula apareix a les primeres línies de l'article ("amenaçar", "menace"). Una única paraula en cinc llengües.
Significat: "Donar a entendre a algú la intenció de fer-li mal".(GDLC)
Conclusió: L'economia està en estat de guerra.
Volem respondre a aquest S&P acceptant la declaració formal?
O volem trencar les normes com els grans líders pacifistes i construir la pau amb accions d'economia alternativa?
Standard & Poors' amenaça en rebaixar la nota de 15 països de l'eurozona
Standard & Poor's amenaza a la eurozona con una rebaja general de calificaciones
Standard & Poor's amenaza con rebajar la nota de 15 países de la zona euro
Standard & Poor's situa en perspectiva negativa la nota de 15 economies de l'euro, entre elles l'espanyola
Standard & Poor's place les pays de la zone euro sous perspective négative
Ratingagentur S&P droht Deutschland mit Herabstufung
European debt crisis live: Markets weaken on S&P downgrade threat
Amenaçar, amenazar, drohen (=amenaçar), threat (=amenaça). I si no és al titular, la paraula apareix a les primeres línies de l'article ("amenaçar", "menace"). Una única paraula en cinc llengües.
Significat: "Donar a entendre a algú la intenció de fer-li mal".(GDLC)
Conclusió: L'economia està en estat de guerra.
Volem respondre a aquest S&P acceptant la declaració formal?
O volem trencar les normes com els grans líders pacifistes i construir la pau amb accions d'economia alternativa?
dilluns, 5 de desembre del 2011
somnis
El tòpic és sovint que la publicitat és enganyosa, però tot depèn de com es miri.
L'anunci d'enguany de la grossa es titula "Fábrica de sueños", però la poca paraula que diuen és una lliçó d'honestedat que corprèn en els temps que vivim.
"Cada Navidad tus sueños hacen posible la lotería". I res més cert. L'estat juga amb la il.lusió (=engany) de la gent per tal d'omplir les arques, ara més buides que mai.
Hi he jugat poques vegades, però potser aquest any, veient l'anunci, els ajudaria i tot.
L'anunci d'enguany de la grossa es titula "Fábrica de sueños", però la poca paraula que diuen és una lliçó d'honestedat que corprèn en els temps que vivim.
"Cada Navidad tus sueños hacen posible la lotería". I res més cert. L'estat juga amb la il.lusió (=engany) de la gent per tal d'omplir les arques, ara més buides que mai.
Hi he jugat poques vegades, però potser aquest any, veient l'anunci, els ajudaria i tot.
diumenge, 4 de desembre del 2011
reveure
Retornar a una ciutat on has estat et dóna el plaer de repescar allò que havia quedat pendent i gaudir per segon cop d'allò que et delectà.
Amb aquest esperit hem anat a París. A sadollar-nos d'art, defugir turisme i asssaborir la vida més autòctona. I així ha estat.
I empalmar Rodin, Orangerie, Pompidou, passant per Orsay i Louvre escollits com qui fa un petit tast d'una gran caixa de bombons, en una ciutat plena de vida, colors, llums i arquitectura, és un plaer indescriptible que sembla inabastable de tan inesgotable com és.
Amb aquest esperit hem anat a París. A sadollar-nos d'art, defugir turisme i asssaborir la vida més autòctona. I així ha estat.
I empalmar Rodin, Orangerie, Pompidou, passant per Orsay i Louvre escollits com qui fa un petit tast d'una gran caixa de bombons, en una ciutat plena de vida, colors, llums i arquitectura, és un plaer indescriptible que sembla inabastable de tan inesgotable com és.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)