Un altre mes s'acaba i s'afegeix a la llista dels que, més o menys ràpid, també se'ns han escolat entre les mans. I així, poc o molt, anem engruixint el sac del viscut i enxiquint el del que ens queda per viure, amb projectes i il·lusions.
El que és difícil dels sacs és trobar la mida justa, la que s'adapti a la nostra natura. Tots dos ens són necessaris -l'ase ha dur el pes equilibrat-, però els hem de saber omplir i gestionar. Perquè si els sacs pesen més del que la nostra força pot carregar, se'ns doblegaran les cames i no podrem avançar.
A la vida a vegades hem d'aprendre o a treure pes o a reforçar músculs.
dijous, 31 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
verds!
Sí, Baden-Württemberg és el primer Land verd. I jo n'estic contenta, després de viure tres anys i mig a Freiburg, la primera ciutat verda d'Alemanya, on ara han votat més verd que mai.
I si us fixeu en el repartiment de vots que mostra el mapa, podeu veure que són les ciutats universitàries les que han tombat la truita. Per sort, mica en mica deixem enrere la lluita de classes i lluitem pel poc tros de planeta que ens queda després de la batalla, per intentar conservar-lo i traspassar-lo millor als qui vinguin.
I si us fixeu en el repartiment de vots que mostra el mapa, podeu veure que són les ciutats universitàries les que han tombat la truita. Per sort, mica en mica deixem enrere la lluita de classes i lluitem pel poc tros de planeta que ens queda després de la batalla, per intentar conservar-lo i traspassar-lo millor als qui vinguin.
diumenge, 27 de març del 2011
xocs
"comme Coleridge l'affirme dans Biographia Litteraria, la compréhension et le plaisir résultent d'un desequilibre ou d'une tension entre l'attendu et le choc du nouveau, lequel est lui-même au plus beau de sa forme un choc de reconnaissance, un 'déjà vu'. [...] Lire, c'est comparer."
George Steiner, "Lire en frontalier" a Passions impunies
Fa un mes, llegint Die Mittagsfrau vaig veure la Colometa en Alice i els oncles de Peter em recordaren Schöne Tage.
George Steiner, "Lire en frontalier" a Passions impunies
Fa un mes, llegint Die Mittagsfrau vaig veure la Colometa en Alice i els oncles de Peter em recordaren Schöne Tage.
dijous, 24 de març del 2011
llengua
Ahir un amic valencià em va escriure que pel sopar de demà portaria guacamole perquè sinó els alvocats se li farien roïns -"o ‘malbé’ crec que es diu per allà amunt, encara que és la paraula mes autocontradictòria que m’he trobat mai", va especificar.
I la veritat és que no se m'havia acudit mai que "malbé" és una paraula contradictòria, però mirat així, li vaig donar la raó.
Avui he remenat per diccionaris i butlletins en línia (meravelles de la digitalització) i he vist que en temps de Llull, March i tants d'altres tots dèiem fer roí. Però que al segle XIX ja apareix el malbé i que a primers del XX en cerquen l'origen. I si bé Montoliu el 1913 va escriure que malver derivava de fer un malfer, que es convertí en el fer malfer i després passà al fer malver; Spitzer el 1915 el corregia en saber que en un francès dialectal existia mabin de faire mal bien i que, per tant, la contradicció inherent a fer malbé era compartida.
I de tot plegat?
Res, que fa gràcia veure com en parlar escollim, abandonem, conservem, originem, transformem paraules. I escollint, abandonant, conservant, originant, transformant paraules fem llengua, fem patrimoni compartit.
dimecres, 23 de març del 2011
compartir
Hi ha iniciatives fantàstiques que fan que la ciutat sigui, per uns dies, per unes hores, espai de trobada edificant.
dimarts, 22 de març del 2011
baixada
Diumenge vam pujar muntanya amunt. L'aire era fred, però el sol lluïa entre els arbres. Regnava el silenci, només trencat per un pica-soques que no vam saber descobrir i la fressa de les nostres petjades ineptes damunt les fulles.
Asseguda en una pedra, amb l'escalfor del sol a la cara, vaig caure en la temptació de voler quedar-m'hi per sempre, sense tràfecs ni brogit. Però pujar a una muntanya, encara que sigui petita, només té sentit si després es baixa.
Baixar sovint costa més que pujar. S'està cansat, els genolls fan figa i l'eufòria fa que l'atenció disminueixi. La lluita a què la realitat ens obliga és dura d'entomar.
Asseguda en una pedra, amb l'escalfor del sol a la cara, vaig caure en la temptació de voler quedar-m'hi per sempre, sense tràfecs ni brogit. Però pujar a una muntanya, encara que sigui petita, només té sentit si després es baixa.
Baixar sovint costa més que pujar. S'està cansat, els genolls fan figa i l'eufòria fa que l'atenció disminueixi. La lluita a què la realitat ens obliga és dura d'entomar.
divendres, 18 de març del 2011
setmana blanca?
Ahir, parlant, una mare em reconeixia haver gaudit molt d'aquesta setmana blanca passada, tot i estar-hi frontalment en contra de bon principi. Feia sis mesos que no podia estar una setmana sencera amb els seus fills sense els compromisos familiars i els estressos de les festes. Ara que és massa tard, m'ha agradat, em deia.
Jo les he viscudes a Alemanya, aquestes setmanes a mig curs de vacances, i puc dir que van molt bé, pel professor i per l'alumne, i en ser de dilluns a divendres no trenquen el fil, ans recarreguen piles.No veia malament, quan es proposà, que s'establís en el llarg segon trimestre a canvi de l'allargament del primer molt ple de ponts i palanques. Els ponts i palanques són molt pitjor perquè perds dies concrets i trenques el ritme de treball de la unitat setmanal.
El problema del nostre país és el decidir sense parlar les coses. El primer conseller va imposar i la segona ha eliminat. I la impressió que rebem els que en ho mirem des de fora és que no s'ha parlat ni treballat ni, més important encara, consensuat amb les parts i els entesos abans.
Jo les he viscudes a Alemanya, aquestes setmanes a mig curs de vacances, i puc dir que van molt bé, pel professor i per l'alumne, i en ser de dilluns a divendres no trenquen el fil, ans recarreguen piles.No veia malament, quan es proposà, que s'establís en el llarg segon trimestre a canvi de l'allargament del primer molt ple de ponts i palanques. Els ponts i palanques són molt pitjor perquè perds dies concrets i trenques el ritme de treball de la unitat setmanal.
El problema del nostre país és el decidir sense parlar les coses. El primer conseller va imposar i la segona ha eliminat. I la impressió que rebem els que en ho mirem des de fora és que no s'ha parlat ni treballat ni, més important encara, consensuat amb les parts i els entesos abans.
dijous, 17 de març del 2011
dimecres, 16 de març del 2011
recomençar
No, el bloc no és mort.
Ni les flors, que llueixen al nou balcó més ufanoses que mai.
Després d'un canvi, cal un temps de pausa, resituar-se i recomençar.
En el nostre món de la incertesa i la immediatesa, on la natura descontrola fins la tecnologia que crèiem més controlada, ens cal tornar a la mirada compassada, saber esperar i confiar en el cicle natural de les coses.
Cal una tardor i un hivern perquè hi hagi una primavera. Cal una Quaresma perquè hi hagi la Pasqua.
Recuperar la paciència de la fe que modernitat i postmodernitat han deixat de banda.
Ni les flors, que llueixen al nou balcó més ufanoses que mai.
Després d'un canvi, cal un temps de pausa, resituar-se i recomençar.
En el nostre món de la incertesa i la immediatesa, on la natura descontrola fins la tecnologia que crèiem més controlada, ens cal tornar a la mirada compassada, saber esperar i confiar en el cicle natural de les coses.
Cal una tardor i un hivern perquè hi hagi una primavera. Cal una Quaresma perquè hi hagi la Pasqua.
Recuperar la paciència de la fe que modernitat i postmodernitat han deixat de banda.
Etiquetes
estacions,
fe,
flors,
pensaments,
postmodernitat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)