divendres, 14 de desembre del 2012
disjunció
Tornar de gran a indrets que la memòria d'infant
ha mantingut com paradisos immensos
i modificar-ne el record,
o defugir-los i així conservar la màgia intacta?
dijous, 13 de desembre del 2012
anticicló
Tenim l'anticicló damunt nostre.
El paisatge és magnífic, tot sota el mantell blanc.
Però el fred és viu, talla mans i cares.
Moure's de l'escalfor fa mandra només de pensar-ho.
dimarts, 11 de desembre del 2012
literatura i lectors
Joan Sales i la veritat de les formigues .
"En tots els moments, fins en els pitjors,[...] ens ha sostingut la confortadora companyia d'un públic fidel. És ell qui va fer possibles les edicions catalanes després de la hivernada més severa de tota la seva història; sense ell, haurien estat inútils tots els esforços dels qui ens vam llençar a editar de nou en català. Donada la suma d'obstacles que se'ns oposaven, i que potser algun dia explicarem, les nostres temptatives s'haurien estavellat contra una realitat que ens era quasi totalment adversa si uns milers de lectors no ens haguessin sostingut. Perquè tant o més que els autors i els editors, una literatura la fan els lectors que la sostenen; és doncs a ells que torno a donar avui, com sempre que algun dels llibres del Club dels Novel·listes les gràcies més expressives. Amb vosaltres tan cordialment al nostre costat, podem prosseguir amb nou delit el camí que ens vam emprendre i que no hem volgut deixar mai, fossin quines en fossin les conseqüències.
Joan Sales, "Confessió de l'autor -Afegit a la 3a edició", Incerta Glòria
Etiquetes
català,
Joan Sales,
literatura,
llegir,
opinió
divendres, 7 de desembre del 2012
dites casolanes (ii)
Hi ha dies que quan rellegeixes el que has publicat et voldries amagar sota terra.
Però de petita et van deixar ben clar que fitxa a terra va a la guerra.
dijous, 6 de desembre del 2012
nit de flocs
les nits de flocs són calmes
el cel resta estranyament il·luminat
per davant de la finestra
una rere l'altra passen les volves
arbustos i plantes es van embolcallant
i quan l'endemà el dia s'alça
els núvols fugen i el sol brilla sense pietat
els arbres perden mica en mica
el dolç pes de les branques
nous flocs que ara cauen per marxar
el cel resta estranyament il·luminat
per davant de la finestra
una rere l'altra passen les volves
arbustos i plantes es van embolcallant
i quan l'endemà el dia s'alça
els núvols fugen i el sol brilla sense pietat
els arbres perden mica en mica
el dolç pes de les branques
nous flocs que ara cauen per marxar
dimecres, 5 de desembre del 2012
fermesa
S'ha desfermat una nova tempesta. Wert ataca amb llengua viperina i hi estem responent a cor calent.
La tempesta, però, l'hem de saber mirar fredament per avaluar-ne les característiques i prevenir els possibles danys.
Ja que no es tracta, només, de continuar duent a terme la immersió a les escoles, sinó que cal fornir d'arguments sòlids els nostres actes per tal de naturalitzar-los fins i tot per aquells que podrien trobar-los estranys.
Perquè el que cerquen no és fer-nos perdre el català -saben que ho tenen perdut-, sinó trencar l'entesa de la societat catalana que fins ara s'ha mantingut ferma al voltant de l'escola.
Molts pocs pares i mares, fins ara, veien com un greuge imposat l'escola en català. Si la llei canvia i els tribunals la ratifiquen, potser alguns més pensaran que és allà on rau la veritat.
Hem de potenciar l'argumentari que avala 30 anys d'immersió lingüística. No per defensar-nos a Madrid, sinó perquè continuï essent propi i naturalment admès pels pares i mares de l'escola a Catalunya.
No podem permetre que es creïn dues escoles. No podem permetre que es divideixi la societat catalana perquè perdrem el país.
dimarts, 4 de desembre del 2012
valor
Sí, valor positiu.
No acceptem el valor de canvi* que ens donen a Madrid.
Si hem subsistit altres vegades, ara també ho podem fer.
No defallim i lluitem pel que és nostre.
* significat de la paraula alemanya "Wert"
dilluns, 3 de desembre del 2012
neu i Déu
Darrera la pantalla, la neu cau a través de la finestra.
I mentre la veig caure, escolto veus de savis de lluny que m'expliquen que Déu és el buit.
Tant com la neu que, tot i saber que és, quan la intentes tocar deixa de ser.
Només la pots contemplar, sentir, notar...
I mentre la veig caure, escolto veus de savis de lluny que m'expliquen que Déu és el buit.
Tant com la neu que, tot i saber que és, quan la intentes tocar deixa de ser.
Només la pots contemplar, sentir, notar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)