Però si treballés a Catalunya, potser avui trencaria per primer cop la meva actitud relativista i aniria a la feina per estar de braços plegats. O a la manifestació, per tal d'engreixar el número de gent descontenta amb l'actitud de polítics, economistes i sindicats. I intentaria fer una pancarta ben grossa on es llegís la causa de la meva protesta. Perquè per mi no es tracta de lluitar contra la patronal o els polítics o el veí que hem designat per gestionar els interessos de tots en aquests moments difícils. Per mi es tracta de deixar clar que
NO VOLEM QUE S'IMPOSI UN NOU DÉU QUE NOMÉS AFAVOREIX
UNS POCS ESCOLLITS AIXAFANT ELS MÉS FEBLES
Però tenint clar que escrivint i portant la pancarta a la manifestació no faig prou i que convé que quan torni a casa treballi (sí, treballi!) perquè, en la mesura de les meves possibilitats, cadascuna de les paraules que he escrit esdevinguin petites gotes d'esperançadora realitat.