Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aparador. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aparador. Mostrar tots els missatges
dilluns, 24 d’octubre del 2011
vaques
Les vaques són totes unes xafarderes.
Només cal que t'aturis al costat del prat perquè vinguin a veure què fas durant l'espera.
dimarts, 11 d’octubre del 2011
bloc
Ja fa dos anys que vaig començar aquesta aventura. Dos anys de tenir una llibreta oberta. De qüestionar-me què escric, quan, com. I no és fàcil, i per això admiro aquells que ho aconsegueixen cada dia, sempre amb temàtiques suggerents, sempre amb el to adequat.
Perquè una de les qüestions que m'obsedeixen és el to i el tema: em mostro poc, em mostro massa; és absurd, és pertinent?
I de fons: el narcisisme. Cal aquest bloc en l'allau contemporani? Quina necessitat hi ha de proclamar aquests neguits? No podria restar silent en el quadern groc?
Perquè una de les qüestions que m'obsedeixen és el to i el tema: em mostro poc, em mostro massa; és absurd, és pertinent?
I de fons: el narcisisme. Cal aquest bloc en l'allau contemporani? Quina necessitat hi ha de proclamar aquests neguits? No podria restar silent en el quadern groc?
Etiquetes
anonimat,
aparador,
escriure,
públic,
tecnologies
dijous, 25 de novembre del 2010
aparador
Si una cosa em costa de la xarxa és que els que passin em vegin.
Però ahir em va fer il·lusió que una cara coneguda s'aturés a saludar-me després d'anys de no saber res d'ella.
I ara agraeixo haver estat a l'aparador, perquè si no, el retrobament no hauria estat possible.
dilluns, 23 d’agost del 2010
palaus
Això de voler fer vacances ens ve de lluny. N'hi ha que en fem quan podem i n'hi ha que en fan quan volen.
I per fer vacances què millor que fer-se un palauet a mida, per mirar i ser mirat, per allunyar-se del tedi de ciutat i apropar-se a la natura, ben organitzada si us plau.
I el cas és que, al cap dels segles, els continuem contemplant i d'alguna manera desitjant, com ja feien els de la seva època.
dijous, 8 d’octubre del 2009
enceto bloc
Enceto bloc com aquell que estrena llibreta i escola.
Amb la mateixa il·lusió i basarda davant del desconegut.
Has vist com els grans anaven a escola.
Els has observat i seguit amb atenció quan en tornaven.
Els has vist arribar-ne uns dies contents, d'altres més tristos,
uns amb més empenta, d'altres menys constants.
I ara penses que t'ha arribat l'hora.
A fora plou, i el dia lliure convida a omplir les hores perdudes.
El cuquet interior, el desig a la panxa, fa que em decideixi i em llanci sense pensar-m'hi massa --fa massa temps que m'ho repenso-- a encetar bloc obert a la comunitat.
Sense pensar ni com ni quan(t) funcionarà la cosa.
Hi haurà algú a l'altre costat?
Amb la mateixa il·lusió i basarda davant del desconegut.
Has vist com els grans anaven a escola.
Els has observat i seguit amb atenció quan en tornaven.
Els has vist arribar-ne uns dies contents, d'altres més tristos,
uns amb més empenta, d'altres menys constants.
I ara penses que t'ha arribat l'hora.
A fora plou, i el dia lliure convida a omplir les hores perdudes.
El cuquet interior, el desig a la panxa, fa que em decideixi i em llanci sense pensar-m'hi massa --fa massa temps que m'ho repenso-- a encetar bloc obert a la comunitat.
Sense pensar ni com ni quan(t) funcionarà la cosa.
Hi haurà algú a l'altre costat?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



