Però aspirar als objectius que hom es proposa fent la feina ben feta no és garant d'aconseguir allò desitjat.
L'inconscient, el subconscient o no sé quin complicat mecanisme mental fa que sovint de la primera premissa n'extraguem una conclusió fal·laç: sempre aprovarem l'examen.
D'aquí els desencantaments, les decepcions i pessimismes.
Cal aprendre a ser feliç de fer la feina ben feta i no únicament del resultat que se n'obtingui.
2 comentaris:
És difícil, de no donar importància al reconeixement exterior, però cal fer-ho.
Oi tant, Helena. Sovint, imprescindible.
Publica un comentari a l'entrada