Quan la neu cau, el dia s'omple de claror però el paisatge es desdibuixa.
Els flocs llisquen intensament i les volves són l'única marca de profunditat.
Es fa tard però la foscor no augmenta i les garses bateguen les ales cercant recer.
Mica en mica el tros de vorera que era neta s'emblanquina, les petjades a la neu de fa uns dies desapareixen i d'aquí a una estona el pas dels cotxes quedarà esmorteït.
Sí, neva amb força a Ginebra --tot i que hauria de dir a Saint-Genis-Pouilly. Avui fa una setmana que vam arribar i encara no hem viscut en graus positius. Divendres i dissabte la neu ja ens va visitar, però ahir el sol va vestir el paisatge amb les millors gales. Vam gaudir del Mont-Blanc rogenc i el Jura nevat, però vaig deixar la càmera a casa.
La foto que us penjo la va fer diumenge el Xavi quan va sortir a passejar.
dimarts, 30 de novembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
aparador
Si una cosa em costa de la xarxa és que els que passin em vegin.
Però ahir em va fer il·lusió que una cara coneguda s'aturés a saludar-me després d'anys de no saber res d'ella.
I ara agraeixo haver estat a l'aparador, perquè si no, el retrobament no hauria estat possible.
dimarts, 16 de novembre del 2010
accident
Quan la ploma cau a terra, per molt que redreci el capciró tort,
les paraules ja no llisquen de la mateixa manera.
El traç s'atura i la interrupció trenca el fil dels pensaments.
les paraules ja no llisquen de la mateixa manera.
El traç s'atura i la interrupció trenca el fil dels pensaments.
divendres, 12 de novembre del 2010
vent
Des d'ahir que bufa amb força.
Molta força. Com cada tardor.
Treballant, a la nit, sentia com petava damunt de la teulada
i batia els arbres.
Aquest matí, en llevar-me, he mirat al carrer. Ja no queden fulles.
Les voreres estan escombrades.
Molta força. Com cada tardor.
Treballant, a la nit, sentia com petava damunt de la teulada
i batia els arbres.
Aquest matí, en llevar-me, he mirat al carrer. Ja no queden fulles.
Les voreres estan escombrades.
dilluns, 8 de novembre del 2010
imatge i cultura
Si mal no recordo, hi ha una dita que diu que els bojos toquen bitlles, i és que molt sovint a casa nostra prenem per boig el més lúcid de tots. Gaudí n'és un clar exemple. En un món de canvis (a cavall del segles XIX i XX la irrupció de l'ateisme i l'anarquisme, a inicis del XXI la virtualització social), dóna imatge per a reforçar lectures culturals complexes: catolicisme i catalanisme.
Gràcies que sempre, entre la monedalla, es troba una peça que val quatre xavos.
Gràcies que sempre, entre la monedalla, es troba una peça que val quatre xavos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)