comparatives

Per què per dir que un és bo s'ha de mesurar respecte l'altre?
Sí bé és cert que, per molt que no vulguis, sempre hi ha llistes, les de la literatura catalana han tendit sovint a ser massa estretes de mira.
Potser ens han fet creure --i hem cregut!-- que el nombre de bons autors havia de ser relatiu al nombre de possibles lectors i així hem enxiquit la mirada i esborrat noms que molt o poc comptaven per a d'altres.
Per sort, però, el dia de l'efemèride ens tornem generosos i, per tal de celebrar, traiem pit i ens omplim la boca dels que fins ara no gosàvem anomenar per si de cas ens renyava algú.
I és aleshores quan ens adonem que l'instint que hem soterrat sota la teoria no ens enganya. 
--Jo, a casa des de ben petita he sentit a parlar de Màrius Torres, de Josep M. de Sagarra, de Ferran de Pol, i de tants d'altres, que en canvi a les aules sovint només he sentit anomenar de passada.

tombant

Aquests primers matins de tardor el dia es lleva sense sol, només una lleugera pàtina de boira tenyeix la mirada. És més tard que arriba el gran astre amb el seu color ataronjat, baix encara, i mica en mica s'aixeca escalfant la terra gebrada. Al migdia crema, i peta amb força tota la tarda. Podries pensar que és agost, si no fos per les partícules d'aigua que han quedat ancorades tot el dia al fons del paisatge.

lectures

Per no carregar pes, abans d'envolar-nos vaig omplir el lector amb l'ajuda de la Gutenberg, i el cas és que encara en visc i no he obert els que vaig comprar de parla anglesa.
Així he tornat a la rutina gessiana llegint ironies burgeses noucentistes i drames rurals modernistes. Una barreja que casa de meravella amb la lectura a la vora del llac dissabte a Ginebra i el mercat dominical de Thoiry.
I quan la ficció s'acomoda al dia a dia, aleshores poc sembla realitat i les vacances s'allarguen dolçament.

miralls

Vancouver és una ciutat de miralls.
L'aigua, els edificis, la llum, les mirades...

A la Vancouver Art Gallery vaig veure una exposició que emmirallava Surrealisme i l'art de les Primeres Nacions.
En sortir al carrer, el sol havia vençut la pluja i els edificis emmirallaven els 125 anys d'història de la ciutat.

església(-es)

de la col·lecció del MOA

Passejant per Vancouver hem trobat dues esglésies catòliques romanes, la catedral del Sant Rosari i la parròquia de l'Àngel de la Guarda. I més enllà del nom, els horaris de pregàries, resos, contemplacions, anunciats a l'entrada fan que els que hem pujat amb l'esperit del Concili Vaticà II i ens identifiquem amb l'Església que un dia va ser i mica en mica es transforma, ens sentim perduts com un dia van estar-ho els qui ara es retroben.
I és que si en el seu moment i amb el mestre davant, dotze no es posaven d'acord, com volem nosaltres avui compartir amb tants res més que l'essencial i moltes desavinences?