Quan sobra temps, falta imaginació.
Quan falta el temps, sobra la imaginació.
I així les rutines perduren.
dimarts, 14 d’octubre del 2014
dijous, 9 d’octubre del 2014
reencetant
Un dijous com avui ahir fa cinc anys encetava l'aventura d'escriure a la finestra.
I els anys han anat passant i els canvis han succeït més o menys escrivint-los.
Però un cop les aigües tornen a lloc, el silenci s'apaga i tornes a necessitar l'aventura encetada un dia de pluja amb hores perdudes per endavant.
I el cuc encara es fa més imperatiu quan tornes a casa d'una nova trobada amb Maria Barbal, l'escriptora que, humil i tenaç, continua "explicant històries per la necessitat de comprendre-les".
Fa quatre anys la trobava a Alemanya presentant Emma en alemany; avui a La llar del Llibre amb En la pell de l'altre.
No faré comparatives d'auditoris i ciutats. Només diré que n'hem d'aprendre molt encara, i que, gràcies potser a aquest cercle que avui es tanca, torno a encetar fulls en el bloc que un dia vaig obrir a la comunitat.
Hi algú, encara?
I els anys han anat passant i els canvis han succeït més o menys escrivint-los.
Fins ara fa prop d'un any, quan tornar a casa va significar el retrobament amb un silenci a moments incòmode però sempre necessari per pair el canvi més gran: retornar allà on saps que coneixes i et coneixen per descobrir que ni coneixes ni et coneixen tan bé com tots donem per sabut.
I el cuc encara es fa més imperatiu quan tornes a casa d'una nova trobada amb Maria Barbal, l'escriptora que, humil i tenaç, continua "explicant històries per la necessitat de comprendre-les".
Fa quatre anys la trobava a Alemanya presentant Emma en alemany; avui a La llar del Llibre amb En la pell de l'altre.
No faré comparatives d'auditoris i ciutats. Només diré que n'hem d'aprendre molt encara, i que, gràcies potser a aquest cercle que avui es tanca, torno a encetar fulls en el bloc que un dia vaig obrir a la comunitat.
Hi algú, encara?
dijous, 24 d’octubre del 2013
moderns
N'hi ha que no s'han assabentat que ja som en temps de la postmodernitat.
Que la modernitat fa temps que ha quedat enrere.
Que la modernitat fa temps que ha quedat enrere.
dimecres, 11 de setembre del 2013
dimarts, 10 de setembre del 2013
ministres
Bo i tornats, després de 15 dies de tràfecs d'arribada i Festa Major, ens preparem per la Diada tot escoltant paraules que em fan preguntar:
La llei està al servei de poble o el poble al servei de la llei?
El poble demà es manifestarà.
Veurem com reaccionen els qui creuen que tenen la clau de les lleis.
La llei està al servei de poble o el poble al servei de la llei?
El poble demà es manifestarà.
Veurem com reaccionen els qui creuen que tenen la clau de les lleis.
dijous, 13 de juny del 2013
tornar
En un moment en què n'hi ha molts que marxen, alguns que no ho fan però ho aconsellen, d'altres que ho farien però no poden, nosaltres tornem.
Sí, 6 anys i 100.000 km més tard tornem a casa, perquè ha arribat l'hora, més enllà de contextos econòmics.
I ho fem contents i amb empenta. Il·lusionats pel nou projecte que encetem. Amb ganes d'empènyer una mica aquest país nostre que sembla encallat en el desànim.
Si les forces -de grat o per obligació- marxen, cal que n'arribin de noves i no s'hi val titllar-nos de bojos. Mireu-nos amb bons ulls: venim contents i us volem encomanar els ànims!
Sí, 6 anys i 100.000 km més tard tornem a casa, perquè ha arribat l'hora, més enllà de contextos econòmics.
I ho fem contents i amb empenta. Il·lusionats pel nou projecte que encetem. Amb ganes d'empènyer una mica aquest país nostre que sembla encallat en el desànim.
Si les forces -de grat o per obligació- marxen, cal que n'arribin de noves i no s'hi val titllar-nos de bojos. Mireu-nos amb bons ulls: venim contents i us volem encomanar els ànims!
dijous, 6 de juny del 2013
armes
Fa temps que els veig, els cartells, però no per això deixen de sobtar-me i ferir-me cada cop. Més que passar al costat d'una caserna de l'exèrcit.
Això de què sigui tot un poble, i no només uns quants, els que calgui que estiguin preparats per defensar-se em xoca i m'espanta.
No podem, a ple segle XXI, fer bandera els que ens autoproclamem pobles civilitzats d'una confiança autèntica en l'altre que comenci per abandonar la preparació per la defensa?
No podem, a ple segle XXI, deixar de banda la violència i desterrar els exèrcits?
Catalunya no la vull amb exèrcit. Digueu-me il·lusa, però m'agrada creure en un món millor.
Això de què sigui tot un poble, i no només uns quants, els que calgui que estiguin preparats per defensar-se em xoca i m'espanta.
No podem, a ple segle XXI, fer bandera els que ens autoproclamem pobles civilitzats d'una confiança autèntica en l'altre que comenci per abandonar la preparació per la defensa?
No podem, a ple segle XXI, deixar de banda la violència i desterrar els exèrcits?
Catalunya no la vull amb exèrcit. Digueu-me il·lusa, però m'agrada creure en un món millor.
dimarts, 4 de juny del 2013
dimecres, 15 de maig del 2013
dimarts, 14 de maig del 2013
paradoxes
La feina de buscar feina no et deixa temps per fer la feina.
I encara una altra, tot i que, malauradament, si coneixes -i pateixes- aquest món i el país, no t'ho sembla.
I encara una altra, tot i que, malauradament, si coneixes -i pateixes- aquest món i el país, no t'ho sembla.
divendres, 26 d’abril del 2013
atàvics
Mirat de lluny, fa somriure veure com els que dimarts acabaven desconsolats una diada festiva, l'endemà reviscolaven de joia amb la derrota de l'enemic.
Mirat de prop, fa pensar veure com, per molt que ens culturitzem, continuem lligats al camp de batalla.
I jo, la primera.
Mirat de prop, fa pensar veure com, per molt que ens culturitzem, continuem lligats al camp de batalla.
I jo, la primera.
dijous, 25 d’abril del 2013
dimecres, 24 d’abril del 2013
dimarts, 23 d’abril del 2013
diada
Ens encomana sol i energia
perquè res ens faci por.
De lluny la diada pot ser pobra
si ni places ni carrers
se n'han assabentat.
Però no, si convertim tulipes
en roses i vides en llibres
plens d'imaginació.
en roses i vides en llibres
plens d'imaginació.
dimecres, 27 de març del 2013
primavera

Altre cop a ciutat, t'adones que el que fa dos anys era,
aquest any es fa esperar.
Sempre en queda el record immortalitzat en uns dígits, però.
dimarts, 26 de març del 2013
volves
desorientades, cauen lentament del cel blanc
però no arriben a terra
es fonen de vergonya en adonar-se que no és temps per elles
però no arriben a terra
es fonen de vergonya en adonar-se que no és temps per elles
dijous, 21 de març del 2013
poesia
El nostre granet al Dia Mundial de la Poesia: Màrius Torres, poeta lleidatà molt estimat.
L'HOME I ELS NÚVOLS
Un home mira els núvols. Eternament
els seus ulls --els meus ulls-- guaiten enlaire
els arxipèlags blancs que al cor de l'aire
es desfan i reneixen inútilment.
Lentament es transformen al grat del vent.
La seva bellesa no dura gaire,
però hi ha un núvol per cada moment.
Màrius Torres
L'HOME I ELS NÚVOLS
Un home mira els núvols. Eternament
els seus ulls --els meus ulls-- guaiten enlaire
els arxipèlags blancs que al cor de l'aire
es desfan i reneixen inútilment.
Lentament es transformen al grat del vent.
La seva bellesa no dura gaire,
però hi ha un núvol per cada moment.
Màrius Torres
Etiquetes
dia a dia,
literatura,
Màrius Torres,
poesia
dilluns, 18 de març del 2013
diumenge, 17 de març del 2013
poesia catalana (i)
BELLA I SOLA
És una rosa bella i sola,
desolada, en aquest jardí
on l'abella no brunz ni vola
l'ocell, on la gespa es marcí.
No la consola ser corol·la
ni sentir-se tan de setí.
Només la fosca la consola
i saber-se somni de mi.
Pere Quart, Saló de tardor
Perquè torna a ser 17 de març: dia de la poesia catalana a internet.
És una rosa bella i sola,
desolada, en aquest jardí
on l'abella no brunz ni vola
l'ocell, on la gespa es marcí.
No la consola ser corol·la
ni sentir-se tan de setí.
Només la fosca la consola
i saber-se somni de mi.
Pere Quart, Saló de tardor
Perquè torna a ser 17 de març: dia de la poesia catalana a internet.
dijous, 14 de març del 2013
habemus
Ha tornat el fred rigorós i el vent que sempre l'acompanya.
Però el sol brilla amb força perquè no ho notem tant i no perdem l'esperança.
Sant Pere ens indica que tranquils, que la primavera ja fa camí.
Però el sol brilla amb força perquè no ho notem tant i no perdem l'esperança.
Sant Pere ens indica que tranquils, que la primavera ja fa camí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




