dites casolanes (i)

Sempre s'ha dit que Déu dóna pa a qui no el pot rosegar i si és una dita, vella com és, deu ser per alguna cosa. Potser és perquè les coses no poden ser fàcils.
Així, si no tenim dents però tenim pa, ens hi hem d'esforçar per menjar-nos-el; i si tenim dents però no tenim pa, el valorarem més quan el tinguem.
El cas és aprendre sempre a tenir paciència.

gener

Un dels mesos llargs de l'any i que costen més de passar, segons diuen les savieses populars, acaba demà sense haver-me donat temps d'adonar-me'n.

sàbat

       Gaudir la calma


       sol d'hivern

       mar blava

       diari a les mans

       barca fondejada

accents

Són petites traces que modifiquen, defineixen, determinen i diferencien.
Podem oblidar-los, errar-los, encertar-los, corregir-los; però no podem deixar d'escriure'ls per evitar l'error o perquè les eines que tenim a les mans no ens ho fan fàcil.
Amb quin exemple exigirem després als més menuts que s'hi esforcin?

món (i)

"Hem empetitit el món a l'empetitir el  llenguatge"

Valentí Puig dixit.

fre

Quan l'individu és el centre, estirem la corda de la llibertat individual enxiquint l'espai del sentit comú i el respecte a l'altre.
Els límits de la bona convivència es dilueixen i la societat intervé trencant la suposada llibertat amb normatives.
Però d'alguna manera tothom sap quan comença a fer-se pesat.
No ens aniria més bé si tots, individus i societat, aprenguéssim a frenar abans de fer el ridícul?

temps (i)

Si bé el dia té 24 hores, i cada hora, 60 minuts i cada minut, 60 segons i cada segon... el que cadascú de nosaltres pot viure en aquestes 24 hores és tan diferent que les allarguem o escurcem per sensacions. Podem viure els minuts intensament i que ens passin molt ràpid, o viure'ls pausadament i que se'ns facin més llargs. Podem estar avorrits esperant que passin les hores, o que ens volin anant d'una cosa a l'altra sense parar.
I a això s'hi afegeix el caràcter: cadascú té el seu. I de la mateixa manera que a vegades admiro els que són capaços de fer molt en poc temps, hi ha moments que els admirats són els parsimoniosos: donen més temps a veure passar el temps i no acostumen a perdre la paciència.

Ponentada gran

«Ponentada gran», de Narcís Comadira from Veta Visual on Vimeo.

Narcís Comadira, 70 anys de vida, 70 anys de poesia, pintura, de rigorosa observació i  (auto)qüestionament, a qui avui es ret merescut homenatge.
(vg. "Ponentada Comadira", Flux)

Si en voleu més: els seus articles a l'Ara
                           entrevista a Vilaweb
                           Fonalleras sobre ell a El Punt Avui
o cerqueu a la xarxa per afegir-vos a la proposta.
                         

món

Aprofitant les vacances de Nadal vaig manllevar un dels diccionaris de sinònims i antònims que hi ha a casa els pares: el famós d'en Pey publicat per Teide/Lavínia a principis dels anys 70 que ornava bona part de llars catalanes.
Potser és vell i molt polsós, però després de quatre anys sense, ja no recordava el gust de remenar per les seves pàgines cercant mots nous per descriure impressions repetides.
I és el que tenen els diccionaris de paper: són més lents perquè sempre acabes passant els ulls  per sobre, sota, el costat i la pàgina anterior a la de la paraula que buscaves.
Un bon diccionari t'obre el món.

poesia (i)

"La poésie n'est jamais un sujet de dissertation"
           [...]
"à un moment, les mots cessent de désigner, de relater: ils deviennent, ils supplantent, ils incarnent. Les mots sont le réel, comme le silence est de pierre."

            Gil Jouanard, "Préface"
a: Miquel Martí i Pol, Joie de la parole

(re)lectura

"--I la tragèdia d'això és --diu Ciutadà-- que s'ho creuen. Els desgraciats Iahoos s'ho creuen.
Creuen en el cop de vara, assot totpoderós, creador de l'infern a la terra, i en Jep Quitrà, fill de sa mare, el qual fou concebut per obra de l'acudit infernal, nasqué de Marina de guerra, patí tacó a la carn, per la culata, fou esdernegat, escorxat i adobat, udolà com un infern, el tercer dia es despertà, entre els ports pilotà el vaixell, seu amb el dogal al coll fins a nova ordre, i des d'allí ha de venir a escarrassar-se entre els vius per un mos."
                James Joyce, Ulisses -- Joaquim Mallafré (trad.)

I continuen creient-s'ho.
Aquest és el mal d'una tragèdia que continua a massa llocs massa sovint.

pressa

Ja ho diuen que la pressa és mala companyia, i si es barreja amb l'esverament, encara més.
Res, el cotxe ratllat i abonyegat, i l'adaptador suís a casa. Sort que la biblioteca, que és lloc de calma, ho resitua tot.
També el bloc, avui que des de la distància, pensarem com, quan érem petites, avui, dia de sant Antoni Abat, després d'haver fet la broma de felicitar a tort i a dret --perquè a Sabadell avui és el dia dels "burros"--, el pare venia excepcionalment a recollir-nos a l'escola per córrer a veure la Passada i recollir uns caramels que eren més bons que els de la Cavalcada dels tres reis.

2012

Fa quatre dies que l'any ha començat, segons la convenció que un dia uns establiren i molts continuem seguint. I quan comença alguna cosa, sembla que el que hem fet fins aleshores es pugui esborrar i disposem d'una nova oportunitat de fer coses. També cada dia l'encetem quan torna a sortir el sol.
I, si bé sabem que res es pot esborrar i que som responsables de tot allò que hem fet fins aleshores, és important que no ens deixem aixafar per la llosa i sapiguem mirar el que encetem amb confiança i, amb la saviesa del viscut, cerquem la força per tornar a lluitar.
Bon any 2012!

llindar

Tornes al petit país i veus que les coses han canviat. Que els carrers són més bruts, els cotxes més deixats, les botigues menys plenes, la conversa no tan alegre. Des de juliol que no hi venies  i si fins ara cada cop que hi eres et preguntaves on era la famosa crisi, ara confirmes que tenies raó quan un racó de la consciència t'assenyalava que no havíem après res si ens pensàvem que cobrant l'atur podíem continuar vivint al mateix ritme desenfrenat i pensar que algú altre ho solucionaria.
Però amb tot et sap greu veure el llindar on hem arribat i t'adones que si la reflexió dels agents socials no canvia, si no ens adonem que tots en som culpables i, per tant, responsables, que canviar les coses depèn de cada petit gest del dia a dia, el malestar no es convertirà en lliçó revulsiva sinó en font de populismes perillosos.

"L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa."
                                                                                      Mt 2, 10

Nadal ens porta els records a flor de pell.
El Cap d'Any ens planta la incògnita del futur davant dels morros.
Rialles, plors, esperances... vida!
Per sort tenim una llum en la foscor.
Que l'estrella de Nadal ens sigui guia durant tots i cadascun dels dies
de l'any que estem a punt d'encetar.

passat, present, futur

A Sabadell per Nadal juguem al Quinto i, per confirmar que el quinto o la plena són bons, el lloro canta: "Que se li pagui, que és ben bo(na)!". Aquesta és la frase que m'ha vingut al cap després de veure aquest capítol de "Sense ficció".

Que se li pagui!

imprevisió

Perquè per molt que no ens agradi la natura no és del tot previsible.
Ahir les previsions deien que avui la neu deixaria pas a la pluja i aquest matí han canviat i la neu es manté tossuda desafiant pronòstics.
Esperem que de cara dijous el fred faci cas als meteoròlegs i deixi que la pluja netegi les carreteres per arribar a bon port...

despuntar

I aquesta ha sigut la imatge d'aquest matí. Els colors intentant despuntar per entre la neu caiguda. I ha continuat nevant, però han continuat lluitant, ferms davant la tempesta.
A tots ens caldria una mica d'aquesta empenta, per despuntar, fer viure els colors del nostre tarannà i no deixar-nos tapar pel mal aire desdibuixador de la tempesta que bufa.

Advent

Davant d'algunes imatges no calen gaires paraules.
Així encetàvem avui el quart diumenge d'Advent, temps d'esperança.
De llum escolant-se per entre les branques, que vol fer forat per quedar-se amb nosaltres.
Dia de Marató al país petit, notícies que ens arriben a través de les ones, de generositat i altruisme.

I mentre escric això, el Xavi crida al meu costat perquè el Barça acaba de marcar el quart gol al país del sol naixent.

comptabilitat

Em penso que a Espanya i al nostre país ens vam saltar les classes de comptabilitat bàsica. Tot plegat fa feredat.

plou

I plou, i plou, i plou. Pluja fina que no para i va calant. Que és neu al Jura i que fa un any també ho era aquí a la plana, i ens deixava imatges belles i delicades.
Però aquest any, de moment, és aigua; i així com a contrallum la cortina és melancòlicament agradable, els tolls a l'asfalt irregular fan renegar quan els aixafes.

capvespre

A tocar de l'hivern, quan a les sis ja és fosc i el fred és viu, no hi ha res tan bell com passejar per una ciutat plena de llum i vida.
Llum càlida que traspassa aparadors, encén façanes i omple d'escalfor el tram de carrer que il.lumina.
Vida atrafegadament pausada que traspua la gent que passeja, que seu als cafès, que enceta converses.
En aquest ambient de capvespre, acollidor recer si t'hi barreges, el fred és menys fred i la manca de sol no angoixa.

assetjats

A París, enmig de pintura, escultura, edificis, història, hem topat sovint amb soldats armats. No n'havia vist mai metralletes en mà enmig d'una ciutat florida. Més que seguretat m'infonien por i desconfiança.
Ni en les pitjors èpoques del terrorisme salvatge no ho havia vist a Barcelona. I mira que n'hi ha arribat a haver de víctimes!

Vols dir que anem bé si convertim els estats de dret en estats assetjats?

festa

Avui el paisatge s'ha vestit de gala. El cel és tot blau, el Jura ple de neu i els prats verd intens després de dos dies seguits de pluja fina. Jo també exulto. Avui és dia de festa. És la Puríssima, la nostra onomàstica. I m'he mudat. De bon matí que ho celebro, enmig de la rutina diària que aquí no es trenca.

dansem!

Una possible resposta a les preguntes que ahir plantejava...

amenaces

És evident que la feina d'un bon periodista es llegeix en un bon titular. El que no sé és si els lectors de titulars hem perdut la capacitat de llegir-los per treure'n conclusions i de les conclusions derivar-ne accions.

Standard & Poors' amenaça en rebaixar la nota de 15 països de l'eurozona
Standard & Poor's amenaza a la eurozona con una rebaja general de calificaciones
Standard & Poor's amenaza con rebajar la nota de 15 países de la zona euro
Standard & Poor's situa en perspectiva negativa la nota de 15 economies de l'euro, entre elles l'espanyola
Standard & Poor's place les pays de la zone euro sous perspective négative
Ratingagentur S&P droht Deutschland mit Herabstufung
European debt crisis live: Markets weaken on S&P downgrade threat

Amenaçar, amenazar, drohen (=amenaçar), threat (=amenaça). I si no és al titular, la paraula apareix a les primeres línies de l'article ("amenaçar", "menace"). Una única paraula en cinc llengües.

Significat: "Donar a entendre a algú la intenció de fer-li mal".(GDLC)
Conclusió: L'economia està en estat de guerra.

Volem respondre a aquest S&P acceptant la declaració formal?
O volem trencar les normes com els grans líders pacifistes i construir la pau amb accions d'economia alternativa?

somnis

El tòpic és sovint que la publicitat és enganyosa, però tot depèn de com es miri.
L'anunci d'enguany de la grossa es titula "Fábrica de sueños", però la poca paraula que diuen és una lliçó d'honestedat que corprèn en els temps que vivim.
"Cada Navidad tus sueños hacen posible la lotería". I res més cert. L'estat juga amb la il.lusió (=engany) de la gent per tal d'omplir les arques, ara més buides que mai.
Hi he jugat poques vegades, però potser aquest any, veient l'anunci, els ajudaria i tot.

reveure

Retornar a una ciutat on has estat et dóna el plaer de repescar allò que havia quedat pendent i gaudir per segon cop d'allò que et delectà.
Amb aquest esperit hem anat a París. A sadollar-nos d'art, defugir turisme i asssaborir la vida més autòctona. I així ha estat.
I empalmar Rodin, Orangerie, Pompidou, passant per Orsay i Louvre escollits com qui fa un petit tast d'una gran caixa de bombons, en una ciutat plena de vida, colors, llums i arquitectura, és un plaer indescriptible que sembla inabastable de tan inesgotable com és.

novembre

Aquest mes de novembre que avui acaba
ha estat un mes emboirat.
Tant, que ens escapàvem al cim
per veure el sol i aclarir idees.
Però la plana continuava espessa.

I no és poesia.
La foto n'és la prova.
És ben veritat.

eleccions

Avui, finalment, hem rebut l'avís de correus: la carta certificada ens espera a l'estafeta. I és que, tot i la dispersió d'opinió i el descontentament acumulat, que no ens arribessin els papers que garanteixen el nostre dret i deure ens tenia una mica nerviosos aquests dies.

Des de la distància, el deure es fa més fort, ens deixa ser veu en allò que no vivim en la pròpia pell però que patim cada cop que hi fem cap. D'alguna manera ens lliga el sentiment de pertinença i el desig d'un futur millor. Estem decidits a tornar i ens feriria que quan poguéssim fer-ho la nostra cultura i tradició s'haguessin dissolt en el buit polític.
Votar és una manera de continuar lluitant.

tecnologia

La tecnologia té això, que mentre va bé, tot és més fàcil, però quan s'espatlla, la solució costa més de trobar, si és que n'hi ha alguna que no sigui la de llençar.
Així que, a casa, cansats de dependre de bateries modernes que avui potser van però demà potser no, ara hem tornat al telèfon analògic. Sí, aquell que té un cable --però que si és llarg et permet desplaçar l'aparell al sofà-- i no identifica la trucada entrant, però que es pot fer servir sempre i a tota hora.
I jo, amb l'ordinador espatllat, durant sis dies he tornat a agafar ploma, paper i llapis, diccionari físic i bloc de notes. Però avui que torno a la tecnologia punta un cop els problemes s'han solucionat, m'adono que passar a l'analogia en aquest camp és més difícil. Perquè distreu més, alhora que amplia les prestacions.
I és que no totes les tecnologies són comparables. Si bé n'hi ha que són un dispendi innecessari de recursos, d'altres són d'una utilitat considerable.