Tota la setmana que us vull penjar una de les fotos que vam fer diumenge (vam fer vol dir el Xavier i jo perquè totes les fotos que penjo són o bé fetes per una servidora, o pel Xavier, que de moment encara no s'ha queixat pel fet de robar-les-hi i que mereixia un dia que li fos reconeguda l'autoria... :P)
Perquè dissabte va nevar i diumenge matí també, i a la tarda vam sortir a passejar per un d'aquells paisatges que canvia radicalment amb la neu. I volia parlar-vos de la neu i el silenci i dels paisatges i els seus canvis.
Però avui, que finalment escric, fa un sol radiant. I la poca neu que ens quedava a les raconades després de dos dies plovisquejant ha acabat de desaparèixer. I penjar una foto de neu i silenci, de cop i volta, ja no té sentit.
Potser un altre dia d'aquest hivern que els alemanys estan definint com a llarg i sever s'escaurà més. Qui sap.
El cas és estar obert sempre al possible canvi de plans.
2 comentaris:
Home nena... jo esperava veure la foto ara i m'has deixat sense el caramel...
un petonet!
anna.
(m'alegro de ser la primera de fer un comentari al teu bloc amagat...jeje)
Esther, felicitats pel blog!
Tot i conèixer-ne l'existència, fins ara no m'havia decidit a dedicar-li una estona...
És una bona manera d'estar en contacte, és una llàstima que aquesta rutina tan atrafegada en que ens submergim i de la que es gairebé impossible sortir no ens deixi prou temps per cultivar les amistats, la família...
Publica un comentari a l'entrada