retallades

Ai! Arriben arreu, i, de moment, sempre guanyen!

Se'n queixaven a la ràdio suïssa aquest matí: les grans editorials franceses accepten haver començat a retallar els processos de correcció; de tres, han passat a dos o un.
El col·lectiu dels correctors, ja precari fins ara, esdevé més precari; la qualitat de les publicacions baixa; l'economia hi guanya?
Potser si només mirem l'engranatge de les editorials. Si mirem l'engranatge de la societat, en què uns deixen de poder treballar, i d'altres deixen de comprar empipats per la pèrdua en la relació qualitat-preu, no sé què dir-hi.
Deixant de banda, és clar, la conservació i enriquiment de la cultura. Que també té un preu que els economistes obliden d'afegir a les balances.

Penso que cal començar a imposar estudis i propostes d'engranatges macroeconòmics i no tant mirar només per la bugada de casa.

meteorit

Fa una setmana que no paro de resseguir i rellegir articles i opinions de diaris.
Per un costat gratament sorpresa; per l'altre, cada cop més atònita si no catatònica.

La il·lusió neix, evidentment, en veure el poble català manifestant-se pacíficament i lliure i el govern nostre recollint-ne el mandat.
Som un poble viu, que, davant la crisi d'idees, de valors, crisi política i econòmica, cerquem solucions i tracem nous plans de futur, continuem lluitant pel que som i volem ser i ho fem amb consonància amb el moment històric que vivim.

L'estupor creix a mesura que passen els dies i s'acumulen les reaccions de l'Espanya de sempre a la nostra proposta. L'esquerra, d'entrada, va intentar posar-se a l'alçada de les circumstàncies. Va expressar un esforç de diàleg i entesa fins ara desconegut, però mica en mica ha quedat silenciada per les veus d'uns que no viuen al segle XXI, que ens tornen a reclamar l'actitud de submisa concòrdia que fa segles que arrosseguem mentre ells continuen exercint lliurement de jutge i part contra nosaltres.
Només faltava el rei i l'exèrcit.
L'Espanya que parla continua ancorada en el passat i la que està al segle XXI, o no parla o no es fa escoltar.

Però anem amb compte, perquè per molt que nosaltres ho tinguem clar i ho expliquem tan bé com sapiguem, el fet català costa d'entendre fins i tot en societats educades en la llibertat i la democràcia però amb un fort sentiment identificador. 
Així, no només per espanyols m'he sentit qüestionada pel fet de viure i voler viure en català; alemanys i francesos també m'han qüestionat.
No entenen perquè ens entestem a viure i lluitar per una llengua minoritària podent abraçar fàcilment una de les llengües més parlades del planeta.
Fins ara, després de l'exposició pacient d'argumentacions, he acabat callant i esperant que alguna estrella fugaç els fes acceptar la meva decisió.
A partir d'ara, cal treballar per ser nosaltres mateixos el meteorit que els faci entendre que som adults lliures capaços d'escollir i que cal que així ens respectin.
I l'experiència m'ha fet aprendre que, a l'estranger, per molt civilitzats que es diguin, només et comprenen si darrere tens un estat.

Catalunya

Tots fem història, una mica cada dia amb les nostres actituds i actuacions.
Però diuen els experts que les d'avui avui seran encara més remarcables.
Tant de bo no s'equivoquin. I sobretot que no sigui perquè nosaltres no sapiguem continuar.

Els catalans avui comencem a dir PROU amb veu alta i ferma, sense subterfugis ni indecisions. Que se'ns continuï sentint quan vinguin les hores fosques, que en vindran, que continuem treballant per construir el nostre estat, escoltant però sense aturar-nos per les veus que ens voldran frenar.

El lema és clar: CATALUNYA, LLIBERTAT!

crítica

No és fàcil posar-se les ulleres de crític.
Saber triar el gra de la palla; desxifrar què és bo, què no és tan bo, què és excels, què és dolent.
Intentar ser equànime, en llegir un text, valorant cada cosa en la justa mesura.
I, al final, saber posar cada consideració al plat corresponent de la balança per poder emetre el veredicte.

Però, i si les ulleres tinguessin els vidres mal graduats?

xarxa

Sí: us hi heu fixat bé!
El bloc és el mateix però una mica diferent.
Nova façana perquè  les entrades puguin ser enviades, reblogades, piulades, recomanades.

La xarxa ja ho té això, et vol ben atrapar per poder continuar fent xarxa.

ritme

Sovint, per recuperar el ritme,
n'hi ha prou amb un curt però intens
parèntesi que faci oblidar obligacions
i ajudi a retrobar el tast del dia a dia.

I és així com avui torno a delectar-me
navegant per blocs i llegint apunts
sàviament modestos.

canvis

Tornem a ser setembre: mes de retrobar rutines; rutines i tradicions.
Però aquest any sembla que les tradicions apunten canvis.
Avui la mare m'ha trucat per explicar-me que ha comprat una estelada.
Que aquesta diada deixarà al calaix la senyera que ha penjat fidelment durant gairebé 40 anys de casada.
Perquè no podrà anar a la manifestació, però això no vol dir que no n'estigui cansada, d'haver de pidolar respecte.

entitellada

 

Fa dies que no llegeixo els diaris, que passo de puntetes pel costat dels telenotícies, que faig com qui no sent la ràdio engegada; tot per defugir els maldecaps que em provocarien.
Si l'actualitat surt en la conversa, o callo o renego i m'enfilo impotent parets amunt, encauada com em sento en un món miserable, en un context economicopoliticosocial impossible de trencar.
I és per això que tampoc escric, mancada de braços i idees. Silenciada per la misèria absoluta del qui se sent entitellat.
Perquè en titelles és en el que sento que ens hem convertit. En titelles d'una obra funesta maniobrats per uns malànimes que només pensen en ells, que amagats rere noms de déus inimpugnables han reconvertit el món postmodern en un règim teocràtic nou.
Sé que l'esperança no es pot perdre, que l'econocràcia actual, com tots els règims que hi ha hagut a llarg de la història, tard o d'hora caurà.
Però a voltes la impotència em fa amagar el cap per no veure-hi.
A voltes, prefereixo somniar que veure-hi clar.

temps (ii)

Abans de parlar cal prendre's temps per pensar.
Però el dia a dia a les grans ciutats
no ens deixa temps.
És així com passem el temps
sense poder prendre'l.
I en no prendre'ns-el, passem el temps
parlant sense pensar.

Frenem?

miques

De mica en mica s'esllangueix el mes i n'afegim un altre a l'esquena.
La calor retorna però no ens en podem queixar perquè, com el pas del temps, amb l'arribada de l'estiu és el que pertoca.
Els ocells canten enmig del soroll de fons dels avions que passen, el cel és blau i la llum intensa nega flors i camps, ara madurs i demà segats.
De mica en mica els paisatge varia amb el lent constant de la natura i la mà impacient de l'home. Perquè els dies i les hores avancen, mal ens pesi, i de mica en mica anem arribant a allà on la voluntat o el fat ens mena.

música

Res millor que un bon concert de swing ahir per celebrar el dia de la música.
La música, que amanseix les feres i ressuscita els morts.

mirada (ii)

Mirar les coses pel costat positiu no vol dir oblidar que hi ha un costat negatiu.
Plou, i tindrem aigua i els camps verds. Però és una tocada de nassos tanta pluja insistent.
Les esquerres sembla que tornen a la política francesa. Però el mercat continua desbocat per instruccions que només segueixen la màxima de l'egoisme.
Espanya tindrà crèdit (?!). Però que et deixin diners per pagar els deutes no és un crèdit sinó un rescat.

mirada (i)

"Canviar el sentit de la mirada és ja començar a canviar el món" diu ell.
La llàstima és que pocs en fan cas i masses s'entesten a continuar-se inundant amb la superficialitat de discussions absurdes i estèrils.
Cal anar a observar d'on ve la fuita per poder reparar les canonades.

diumenge

Llevar-se de bon matí i anar a trobar a Déu
amb la feina feta.
Obrir finestres i sentir l'aire fresc de la pluja
després de dies de calor exagerada.
Preparar un bon rostit i omplir la casa d'aromes.
Seure a l'estudi i defugir al diari notícies d'economia,
esports i política fins a trobar una bona entrevista.

Cercar la pau.
        Trobar-la.

tirants i sandàlies

El bon temps ha arribat.
I hem tret a passejar tirants i sandàlies.
Hem aparcat jaquetes i cerquem terrasses
per gaudir del sol i de l'aire.

El bon temps ha arribat.
I sortim al carrer a entomar llum i galvana
potser per fer més passadora
la realitat que ens empara.

nord

Des de fora a voltes em sembla que el govern ha perdut el nord.
Com un pare que respon amb violència quan se sent superat per l'emancipació del fill a qui abans no ha sabut o pogut donar el suport que convenia.
Perquè no anem bé, quan són les entitats privades les que estableixen la xarxa principal de suport als més desfavorits.
No anem bé, quan els que ens han de protegir actuen contra nostra.

Sort n'hi ha que el país encara està ple de gent que, enllà de l'acció pública, sap actuar amb bona consciència.

exèrcits

Ahir, passant per Ginebra, vaig veure en un plafó d'informació d'affaires militaires que es feien cursos de tir per jubilats. I em va xocar, com sempre que em paro a mirar aquests plafons d'informació que hi ha a cada poble suís.
Aleshores em va venir al cap Catalunya, el nostre petit país. I em va horroritzar pensar que, si mai aconseguim l'oficialitat, hi haurà qui en voldrà una, d'institució d'aquest tipus. Em va horroritzar tant, que vaig caure en la trampa de pensar que valia més continuar en l'anonimat i poder carregar la culpa de la institució als que no són del nostres.
Perquè, ai las!, no vaig creure possible que ens deixessin oficialitzar un país de la nostra mida pacifista i sense exèrcit.
Deu ser la lectura de l'actualitat que m'ha fet perdre el costum de somniar...

imatge

"Passons au peintre d'avoir omis quelques beautés ; mais en quoi il n'a pas fait moins de tort à ton visage, c'est d'avoir omis les défauts. [...] car ce n'est pas seulement de tes beautés que je suis amoureux, mais de toi tout entière telle que tu es."

          Jean-Jacques Rousseau, Julie ou la Nouvelle Héloïse, II, l. XXV

No és d'ara la invenció del retocs ni les queixes d'alguns contra l'ús superficial que es fa de la imatge.
Perquè és només en les ferides que s'inscriu el pas del temps.

esperar

Diuen que n'hi ha que en tenim molta, de paciència, però amb tot hi ha dies que penso que hauríem de venir al món amb un sac ben ple a sota el braç.
Perquè les clarianes duren tan poca estona que no et donen temps de gaudir-ne, les nuvolades tornen i la pluja les acompanya, i quan ens pensàvem que les coses començarien a canviar, la natura, que és sàvia, ens indica que només amb paciència s'aconsegueix la ciència i que ens cal tornar a aprendre a esperar.

petites rutines

Avui he tornat a badocar per la ciutat. He deixat el tramvia a l'inici del centre i l'he creuada a peu, passant pel llac i la vieille ville, per anar a buscar el parc de Bastions i la biblioteca.
He tornat a passejar la vista per carrers coneguts, he trepitjat les llambordes mal posades, he pujat i baixat els pendents pronunciats.
Sota un cel gris, he observat cignes capcots a l'aigua, tulipes esbatanades i arbres encara per brostar al costat de castanyers de fulla ja grossa.
Al parc ja no hi queden arbres florits i així es fa estrany, pensant que som més enllà de Sant Jordi, veure el Jura i el Salève com a teló de fons encara més que enfarinats.

sant jordi

I arriba un altre Sant Jordi lluny de la festa. Més ventós, fred i humit del que és usual. I les roses no han sortit als carrers, encara poblats de tulipes; i els llibres han quedat als prestatges d'escollides llibreries de la ciutat enllà. El poble, encara amb la ressaca de la jornada electoral, no s'ha assabentat que avui és diada assenyalada.

clarianes

Aquesta setmana quan s'han obert clarianes entre els núvols densos i foscos han estat tan espectaculars que feien més passador el fred i la mullena.

vida

Aprendre a escoltar en el record
per fer, en l'absència, la presència més forta,
en el dubte, el consell segur,
en l'enyor, trobar conhort.

Transmetre als que vindran
tot el que ell era, i transmetent
comunicar i fer-lo viu en ells
com ho és en tu cada dia.

resignació

Vet aquí un escriptor
que un dia va decidir
no tornar a escriure mai més
perquè es va adonar
que tot el que escrivia
ja ho havia escrit
algun altre escriptor molt més notable
abans que ell.

correctors

Avui, en entrar al bloc, he vist dues errades flagrants en el text que vaig escriure ahir. M'he desconegut tant que m'he preguntat si és que els automatismes informàtics havien recorregit el que jo havia escrit correctament. Però després he pensat que podria ser que el meu cap espès n'hagués estat la causa. Perquè el que està clar és que la darrera revisió va ser meva, per tant, n'he d'assumir la culpa, hi hagin intervingut o no agents externs.
Com l'altre dia que, en revisar un text, em van fer notar que el que jo tenia escrit com a "peix sec" en la versió primera s'havia convertit en "peix sex" en el document que havia fet arribar com a esbós. Evidentment no vaig ser jo qui va esmenar la plana al peix, però sí que vaig ser jo qui va enviar el text sense tornar-lo a repassar.
Un cop apresa la lliçó us aconsello que aneu amb compte i desconfieu de presumptes ajudants informàtics.

abril

Si seguim les dites populars, abril és un bon mes per l'aigua. El que no queda tan clar és que sigui un mes pel fred. Tradicionalment ho era el març. Però el temps que tot ho capgira perquè de les excepcions en pervingui la tradició ha decidit enguany presentar-nos, després d'un hivern extremadament sec, una primavera regada i temperatures baixes que fan del passeig un esforç agradable si és amb impermeable i guants, i del Jura una muntanya que es lleva blanca i se'n va a dormir grisenca presidint els colors esclatants de les plantes sota la boirina d'aigua.
Però tot és bo, perquè les deus estaven assedegades.

voluntat

Hi ha gent que, per sobre de tot, s'hi esforça.
Intenta construir amb el seu gest un món millor.

Només cal que els fem costat.
Que no quedin sols en la lluita davidiana que es proposen.

vaga

Fins avui no he fet mai vaga perquè mai he estat totalment d'acord amb l'actitud maniquea dels sindicats (ells són els bons i la resta, dolents a vèncer). I avui tampoc en faré perquè visc a França i per tant no em pertoca.
Però si treballés a Catalunya, potser avui trencaria per primer cop la meva actitud relativista i aniria a la feina per estar de braços plegats. O a la manifestació, per tal d'engreixar el número de gent descontenta amb l'actitud de polítics, economistes i sindicats. I intentaria fer una pancarta ben grossa on es llegís la causa de la meva protesta. Perquè per mi no es tracta de lluitar contra la patronal o els polítics o el veí que hem designat per gestionar els interessos de tots en aquests moments difícils. Per mi es tracta de deixar clar que

NO VOLEM QUE S'IMPOSI UN NOU DÉU QUE NOMÉS AFAVOREIX 

UNS POCS ESCOLLITS AIXAFANT ELS MÉS FEBLES

Però tenint clar que escrivint i portant la pancarta a la manifestació no faig prou i que convé que quan torni a casa treballi (sí, treballi!) perquè, en la mesura de les meves possibilitats, cadascuna de les paraules que he escrit esdevinguin petites gotes d'esperançadora realitat.

poesia catalana

Avui, 17 de març, és el dia de la poesia catalana a Internet. És tan difícil triar la que més ens agrada, que n'hem cercat una de diferent. Perquè ciències i lletres es troben en l'examen poètic de la vida. I perquè el català és llengua de ciència i de lletra des de bon principi.


Nocturn de Cracòvia i Praga

                                                               A Copèrnic i Kepler 

      Tot més clar si gira tot entorn del sol.
     Esfera, políedre, esfera...: òrbites, planetes.
     Jo estimava el cercle, escoltava les esferes,
     he sentit grinyols i he trobat el·lipses.

... o pura indiferència?: flamarejar sense cap ull, arroentar 
sense cap pell, rugir en una mètrica d'espai inconscient,
cremar per pur i simple perquè sí, sense sentit i sense
absurd, sense bé, sense mal ...

     Tot més trist si no sóc centre?
     Tant se val. Déu sap on sóc.

... I tu voldries de vegades ser dur com la pedra: immutable i
tranquil, indiferent i sòlid, perdurable; pressenteixes que el 
camí de sorra no té final...

      Qui apunyalà la simetria? La pedra
     no fa un arc, fa una paràbola.
     El fred és una dansa de políedres i fiblades.
     La calor és un martelleig d'esferes diminutes.

                                                       David Jou, Les escriptures de l'Univers

Mafalda

Jo també vaig llegir mil i una vegades l'exemplar vell i trencat de Mafalda que corria -i encara corre, espero!- per Cantoni. I recordo que era petita i el pare em va dir: "No l'entendràs!", quan va veure que l'agafava de la lleixa; i que amb la Judit ens barallàvem per veure qui l'agafava abans d'anar a dormir, si no és que rèiem una al costat de l'altra compartint la lectura.
I no entenia, és cert, per què el globus terraqüi estava cap per avall, o per què la mare de Mafalda era tan toixa i la Susanita tan bleda. Però tornar-hi, un cop i un altre, em va ajudar a entendre mica en mica el món i la història; la política i la humanitat. A perdre la innocència abans d'hora però a conservar sempre l'instint de denúncia d'iniquitat.
Jubilant-la amb només deu llibres, Quino va fer que haguéssim de rellegir una i altra vegada les mateixes vinyetes -com jo l'únic exemplar que teníem a casa. I així va fer escola. Perquè només és rellegint una i altra vegada que es pot arribar, no sols a copsar el veritable sentit i significat de les paraules, sinó a gravar-ne les lectures i fer-ne fe de vida.

llibres i preus (i)

Dilluns vaig llegir que els alemanys havien tombat els francòfons:  visca el lliure mercat, la pela i la competència. I avui, que els petits cerquen sortides: campi qui pugui, no esperis que els altres et solucionin la vida i si no, paga.
I el més trist és que, llegeixes, llegeixes, i no saps si és bo o és dolent. Hi ha molta lletra petita, desconeixes les variables i et sents perdut en un món vast.